Carros de Foc
La travessa transcorre per zones d'alta muntanya - Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici - a una altitud mitjana de 2.400 m. El desnivell acumulat aproximat és de 9.200 m i el recorregut, d'uns 55 kms. L'itinerari és marcat com ho són habitualment els camins d'alta muntanya, és a dir, amb fites. És recomanable que els qui intenteu fer l'sky runner reconegueu abans el recorregut perquè no tingueu problemes d'orientació. Normalment, fins a mitjan juliol hi ha neu a les collades més altes orientades al nord. És imprescindible que us emporteu un mapa de la zona.
De Restanca a Ventosa
Sortim del refugi de la Restanca i al cap de pocs metres deixem el camí del Lac de Mar. Remuntem per l'esquerra del torrent que baixa del Lac deth Cap deth Pòrt. Una vegada a l'estany, el voregem i seguim el camí, que a la seva part final és ple de grans blocs de pedra. Seguim les fites situades al llarg d'aquests blocs i arribem al Coret d'Oelhacrestada, ja entremig de prats. Després de planejar uns quants metres anirem perdent altura seguint el camí, passant per sobre l'Estany des Monges, el més gran de la zona. Deixarem l'Estany des Mangades a la nostra esquerra i passarem per la dreta del de Travessani. On desguassa aquest darrer, creuarem a l'altra banda per pujar una petita costa que ens durà al refugi de Ventosa i Calvell. Aquest trajecte és força freqüentat pels excursionistes que fan el cim del Montardo, un dels pics amb millors vistes dels Pirineus. El descens des del Coret d'Oelhacrestada fins al Ventosa és molt còmode.
De Ventosa a Estany Llong
És, possiblement, el trajecte més dur de tots. Si tenim temps podem fer la Punta Alta, un cim que supera els 3.000 m. Prenem el camí en lleuger descens entre grans blocs de pedra fins que arribem a un gran prat, després d'haver deixat enrere l'Estany Gran de Colieto. Continuarem recte cap al collet (cap a l'esquerra faríem cap al Port de Colomers). Al cap d'uns pocs metres deixarem el camí de la Punta Alta a la nostra dreta i seguirem les fites, per la dreta del barranc. A una altitud de 2.600 m, si fa no fa, trobarem grans blocs de pedra que ja no ens deixaran fins a la collada. En aquesta zona de blocs convé seguir les fites, que són col·locades a les zones de millor accés. Cal parar compte si fem aquesta collada al mes de juny o començament de juliol, perquè encara hi ha neu i ens poden fer falta els grampons. La baixada és la més llarga de tot el trekking, amb 900 m de desnivell. Seguim el camí per un tram pedregós fins arribar a l'Estany de Contraix, que vorejarem pel costat dret i quan siguem a la desembocadura passarem a l'altra banda. Baixarem per l'esquerra del barranc en marcades esses per un terreny que anirà canviant a poc a poc, del pedregós a l'herbós. Ja cap a la fi creuarem a la dreta per arribar, enmig del bosc, a la part de dalt dels Prats d'Aiguadassi, en plena zona d'Aigüestortes. Prenem la pista forestal cap a la nostra esquerra i continuem còmodament fins al refugi.
D'Estany Llong a Colomina
Aquest representa el trajecte més llarg en quilometratge, tot i que no en dificultat. Del mateix refugi surt un camí, en lleuger ascens i entremig del bosc, cap a Dellui, amb una primera part perfectament empedrada i amb les Agulles que porten el mateix nom davant nostre. Voregem les Agulles i arribem a l'Estany de Dellui. El camí continua fent còmodes zigazagues fins a la collada. El paisatge de la zona sud és completament diferent del que ens hem trobat fins ara, perquè el que ara veiem és gairebé lunar. Grans estanys embassats ens acompanyen al llarg del camí, que tan sols a la seva part inicial té un pendent una mica remarcable. La resta del trajecte és gairebé planer, amb alguna petita baixada i tot. Una vegada haguem passat la desembocadura de l'Estany Tort, prendrem el camí que ens durà, en lleugera pujada, fins al refugi de Colomina.
De Colomina a Josep M. Blanc
Sortim del refugi fent uns 200 m cap enrere i, tot seguit, prenem el sender de la dreta. Deixem els estanys de Colomina i de Mar a la nostra dreta i pugem el Pas de l'Ós, una curta però dura pujada que no teníem prevista al programa. Després d'una curta baixada creuem la presa de l'Estany de Saburó, el qual deixarem a la nostra esquerra. Pujarem seguint els senyals del GR fins a la collada. Una vegada a dalt, nosaltres aconsellem seguir el camí que davalla a l'esquerra dels Estanys del Cap de Port (el GR continua a la nostra dreta). És un camí que ens conduirà, entre prats, fins a l'encreuament del Coll de Monestero. Seguirem el camí a la nostra dreta passant pel costat de l'Estany de la Llastra i pel marge esquerre de l'Estany Negre de Peguera fins arribar, en pocs minuts, al refugi.
De Josep M. Blanc a Mallafré
Farem una part del recorregut anterior fins a l'encreuament del Coll de Monestero (una mitja horeta) i una vegada allí seguirem el sender de la nostra dreta, amb què guanyarem altura en pocs minuts. El camí continua amb el Peguera (gairebé un 3.000) a la nostra esquerra fins a coronar a més de 2.700 m. La baixada per la Vall de Monestero és una de les més aconsellables per als qui vulguin gaudir de la muntanya. Primer baixem per un camí de terra i després combinarem trams d'herba amb blocs de pedra; enmig d'aquests blocs cal fixar-s'hi bé i seguir les fites, i després de davallar ràpidament ens trobarem al fons de la vall. Gairebé ens separen 4 km de l'Estany de Sant Maurici per un camí ben marcat entre grans prades, espessos boscos i imponents muntanyes als nostres costats, amb la culminació, al final del camí, dels Encantats, sota els quals hi ha el refugi.
De Mallafré a Amitges
Sens dubte és el trajecte més fàcil perquè tan sols es tracta de seguir la pista forestal (només apta per a taxis totterreny) durant 6 km. La ruta s'ho val, amb continus salts d'aigua, vistes espectaculars i les majestuoses Agulles d'Amitges a la vora del refugi.
D'Amitges a Saborèdo
Seguirem la pista forestal (uns 300 m) i ens situarem a la capçalera de l'Estany Gran. A partir d'aquí seguirem còmodament els pilons de fusta que ens acompanyaran fins al Port de Ratera, a les portes de la Val d'Aran.
De Saboredo a Colomèrs
Passarem d'un dels circs lacustres menys coneguts dels Pirineus al més gran i freqüentat de tots. Sortim, a la dreta del refugi, en lleuger descens per sota del Lac de Baish per, a poc a poc, anar guanyant alçada. Passem per sobre d'una gran roca -la Televisió-, i per terreny herbós arribarem al Còth deth Tuc Gran de Sendrosa. El descens és una mica més accentuat, sempre per terreny herbós, i un cop arribats a un pla amb restes d'obres anirem en direcció cap a un túnel que hi ha a la nostra esquerra. Abans d'arribar-hi prenem el camí que surt a la nostra dreta en lleuger ascens per arribar al Lac de Clòto de Baish. Passarem pel Lac Long i després d'unes curtes pujada i davallada farem cap a la presa de Colomèrs, amb el refugi a l'altre costat.
De Colomèrs a Restanca
Seguirem per la dreta del rierol i, després de deixar l'Estanh Mòrt a la nostra esquerra, el pendent s'accentua cada cop més. Arribem al Lac deth Pòrt de Caldes, amb el Tuc de Ribereta a la nostra dreta, i en pocs minuts haurem coronat. La baixada se'ns farà ràpida i curta perquè ens tocarà pujar un petit coll fins a situar-nos damunt l'Estany des Monges i, sense perdre altura, arribar al Coret d'Oelhacrestada. Una vegada allí seguirem el camí de baixada fins a la Restanca.
Més informació: Carros de Foc
