Les activitats turístiques relacionades amb els punts d'alimentació suplementària de les aus carronyaires generen un impacte econòmic de 4,2 milions d'euros anuals de mitjana a les zones de Catalunya i Aragó que els acullen. D'aquests, uns 2,2 milions es queden al territori. Aquestes són les estimacions d'una recerca liderada per la Universitat de Lleida (UdL) i publicada a la revista Ecological economics. L'estudi, que s'ha fet amb experts de l'IREC-CSIC i la Universitat Miguel Hernández d'Elx, quantifica econòmicament per primer cop a Europa els beneficis de les activitats culturals relacionades amb els voltors.

Espanya és un dels països del Vell Continent més populars per al turisme ornitològic; específicament, per veure rapinyaires i especialment voltors, ja que s'hi troben les quatre espècies amb presència a Europa. L'Estat acull més del 90% de les poblacions reproductores de voltor negre (Aegypius monachus), el 90% del voltor comú (Gyps fulvus), el 88% dels aufranys comuns (Neophron percnopterus) i el 63% dels trencalossos (Gypaetus barbatus).

"Al marge del control de malalties i l'eliminació de canals, aquestes espècies poden representar altres beneficis per als humans", explica la investigadora de la UdL Ruth García. Per demostrar-ho, l'equip s'ha basat en el concepte de les contribucions immaterials de la natura a les poblacions humanes (NCP) i ha recollit durant gairebé dos anys dades de 53 llocs d'alimentació suplementària de voltors o canyets del Pirineu i el Prepirineu, un 80% dels que es troben en funcionament, mitjançant entrevistes i qüestionaris telefònics.

Les investigadores i els investigadors han elaborat la primera valoració econòmica de les experiències recreatives i educatives aportades pel turisme basat en aus carronyaires a Espanya i la seva important contribució als ingressos de la població local. Han tingut en compte conceptes com els trasllats, l'allotjament, l'alimentació, el preu de l'entrada als llocs d'alimentació, així com el temps d'estada.

Els resultats assenyalen que la despesa anual que generen l'educació ambiental, l'observació i la fotografia d'aus carronyaires als punts d'alimentació suplementària se situa entre 2 i 6,5 milions d'euros, amb un valor mitjà de 4,2 milions. El retorn econòmic directe a la comunitat local oscil·la entre 1 i 3,3 milions d'euros l'any, amb una mitjana de 2,2 milions, segons l'estudi.

"Això demostra que les experiències recreatives i educatives basades en el turisme relacionat amb les aus carronyaires aporten un valor cultural afegit al paisatge regional i fan una contribució real als ingressos de les comunitats pirinenques locals, injectant beneficis anualment", destaca García.

Lleida, mirador privilegiat per a l’observació d’aus

Les comarques de Lleida són una àrea excepcional per al turisme ornitològic o birding, ja que el seu caràcter rural i la varietat de paisatges de la demarcació –un ampli territori que abraça des dels Pirineus al nord fins a l’Aiguabarreig de l’Ebre, el Cinca i el Segre al sud, passant per les millors i més extenses àrees àrides meridionals– afavoreixen la presència de moltes espècies d’aus migratòries i d’aus residents.

Entre els espais naturals de la demarcació idonis per a l’observació d’ocells, destaquen el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, els parcs naturals del Cadí-Moixerò i l’Alt Pirineu, la serra de Boumort, el Montsec, l’embassament d’Utxesa, el pantà de Terradets, la zona del Bash Aran, l’estany d’Ivars i Vila-sana, la zona de la Terreta, els secans de Lleida, el curs baix del riu Segre i l’Aiguabarrreig del Segre-Ebre-Cinca, entre d’altres indrets.

Els amants del turisme ornitològic troben en aquest territori un espai ideal per a l’observació d’ocells, ja que durant qualsevol època de l’any i en un viatge curt, en temps i distància, es poden observar una gran varietat d’espècies d’ocells, incloses algunes de les més rares d’Europa. Cal recordar que de les 400 espècies d’ocells conegudes a Catalunya, un 90 % es poden observar al llarg de tot l’any a les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida, algunes de manera exclusiva com ara el sisó, la perdiu blanca i el trencalòs, entre d’altres.

Cal remarcar que l’estany d'Ivars i Vila-sana s'ha convertit d'ençà de la seva recuperació l'any 2005 en una de les principals zones humides del país i un punt estratègic per a molts ocells aquàtics. S'hi poden observar fins a 256 espècies diferents, algunes d'elles considerades de protecció prioritària, rareses o fins i tot excepcionals a Catalunya.

Més informació:

Premsa UdL
Leo Badia
Tel. 973 70 21 24
Article: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0921800921001464