Notícies

pallars

Set municipis del Pallars, declarats de protecció màxima envers la contaminació lumínica

Divendres, març 26, 2021

L’ampliació de la superfície protegida als municipis d’Alins, Alt Àneu, Farrera, les Valls de Valira, Llavorsí i Rialp (el Pallars Sobirà) i Talarn (el Pallars Jussà) suposarà un increment de la qualitat ambiental i del seu atractiu turístic

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha aprovat una resolució que amplia el Mapa de la protecció envers la contaminació lumínica a Catalunya i que inclou 6 municipis del Pallars Sobirà (Alins, Alt Àneu, Farrera, les Valls de Valira, Llavorsí i Rialp) i un del Pallars Jussà (Talarn, que s’integrarà en un futur a l’àrea d’influència de l’Observatori Astronòmic del Montsec). La declaració comporta una clara millora de la qualitat mediambiental del territori protegit, amb el corresponent increment del potencial turístic. A més, els municipis afectats rebran ajuts de la Generalitat per adaptar els seus sistemes d’enllumenat.

Amb aquesta modificació del mapa més del 41% de la superfície de Catalunya esdevé de protecció màxima. Això suposa un increment de més d’un 15% respecte al mapa que es va aprovar inicialment l’any 2007 i un 5% més de l’actualització global que es va fer l’any 2018.

El tècnic de l’Ajuntament d’Alt Àneu, Joan Blanco, considera que aquesta declaració és un repte vers la sostenibilitat i el desenvolupament del territori, ja que la instal·lació d’enllumenat especial respectuós amb l’entorn i eficient des del punt de vista energètic suposa un estalvi econòmic i potencia l’atractiu turístic del municipi. Blanco valora també positivament els ajuts econòmics atorgats pel Govern català per implementar una xarxa de llum que compleixi amb la normativa vigent relativa a la contaminació lumínica.

El Departament de Territori i Sostenibilitat té previst publicar en les properes setmanes una convocatòria d’ajuts per import de 450.000 € per a la millora de l’enllumenat públic en zones de protecció envers la contaminació lumínica. Actualment ja són 44 els municipis de Catalunya que aposten decididament per un model d’enllumenat públic que combini la qualitat del servei a la ciutadania amb un impacte mínim sobre l’entorn.

 

Els perills de la contaminació lumínica

La contaminació lumínica és una amenaça ambiental planetària creixent que afecta els éssers vius i altera els seus hàbitats. Les zones d’especial valor natural o astronòmic s’han de protegir envers aquest tipus de contaminació de manera específica, per garantir la preservació de la biodiversitat i assegurar que es mantinguin unes condicions de foscor natural que permetin l’observació del firmament en les millors condicions.

Donat que la contaminació lumínica és un fenomen que pot tenir efectes a llarga distància, per tal de reduir l’impacte sobre les zones d’especial interès cal que les instal·lacions d’il·luminació exterior de les àrees del seu entorn compleixin unes condicions específiques, normalment més restrictives que les previstes amb caràcter general per la normativa.

El Mapa de la protecció envers la contaminació lumínica classifica tot el territori de Catalunya en 4 categories (de la E1 a la E4), en funció de la vulnerabilitat a la contaminació lumínica, i estableix com a zones de màxima protecció E1 els espais d’interès natural o astronòmic i aquelles zones que els ajuntaments proposin que s’incloguin en aquest apartat i siguin aprovades pel Departament.

Una de les principals eines per eliminar la contaminació lumínica és la instal·lació de noves tecnologies més eficients, que poden aconseguir reduir sensiblement el consum energètic i la repercussió ambiental de la il·luminació exterior. La filosofia per assolir aquestes fites es basa a utilitzar només la quantitat de llum necessària per portar a terme l’activitat que es vol desenvolupar, evitant qualsevol tipus de sobreil·luminació, i per evitar enviar llum allà on no està indicat i que pot crear molèsties: zones de descans de les persones (habitatges, hospitals, etc.), cap al cel i cap a àrees d’ecosistemes naturals.

Cal utilitzar sempre llum tan càlida com es pugui, minimitzant l’emissió de llum blavosa, que és la que més impacta sobre el medi ambient i els éssers vius. En les zones de protecció màxima envers la contaminació lumínica s’han d’instal·lar llums que enviïn tot el seu flux lluminós cap al terra i les làmpades han de ser de to ataronjat, les menys perjudicials sobre el medi nocturn.

 

Lleida té diverses certificacions per la qualitat del cel

Cal recordar que la demarcació de Lleida disposa de diverses zones reconegudes internacionalment per la qualitat del seu cel. La Generalitat va establir el febrer del 2013 l’Observatori Astronòmic del Montsec com a punt de referència i amb una àrea d’influència integrada pel territori dels municipis d’Àger, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, les Avellanes i Santa Linya, la Baronia de Rialb, Camarasa, Foradada, Os de Balaguer, Ponts, Vilanova de Meià, Castell de Mur, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà, Llimiana, Ivars de Noguera i Sant Esteve de la Sarga.

El febrer del 2020 es va ampliar l'àrea d'influència del punt de referència de l'Observatori Astronòmic del Montsec amb la incorporació dels municipis de Castelló de Farfanya, Cubells, Montgai, la Sentiu de Sió, Tiurana i Tremp. Els punts de referència són llocs d’especial valor astronòmic o natural en els quals s’augmenta la protecció contra la contaminació lumínica mitjançant una reglamentació estricta.

El març del mateix any es va establir ja com a zona de protecció màxima envers la contaminació lumínica el territori extern a la zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, integrat pels municipis d’Espot, la Guingueta d'Àneu, Sort, la Torre de Cabdella i la Vall de Boí.

En l’àmbit internacional, el Montsec, seu de Parc Astronòmic Montsec (PAM), disposa des del 2013 de la doble certificació com a Reserva i Destinació Turística Starlight, certificació que ha estat renovada el 2018 per a 4 anys més. Un total de 24 municipis del Montsec tenen els diplomes acreditatius de la Certificació Starlight, 11 com a municipis de Reserva i Destinació Turística Starlight i 13 com a Destinació Turística Starlight.

D’altra banda, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici va rebre a l'octubre del 2018 aquesta doble distinció. Es tracta del primer parc català que rep aquesta distinció atorgada per la Fundació Starlight i que té l'objectiu de preservar la qualitat del cel fosc de la zona i de desenvolupar activitats turístiques basades en aquest recurs natural.

 

Més informació:

 Departament de Territori i Sostenibilitat (Comunicació)

Comunicació i Premsa

Tel. 93 495 85 16

Web: www.gencat.cat/territori