El viatge

Viatgem per un territori rural tocat per la mà del ramader i l’agricultor. Allà on mirem descobrim una cabana on refugiar-nos o una paret que separa marges i conreus. Són parets de pedra seca apilades amb la destresa d’un mestre artesà, vestigi d’una societat que feia vida als camps. Una vida que ha quedat com un llegat entre les famílies. D’aquesta dedicació per la terra ha perdurat també a la comarca una gran tradició terrissaire. Verdú n’és l’estendard i ha estat declarada com a Zona d’Interès Artesanal per la presència d’artesans que ens mostren la seva tècnica tant amb la ceràmica tradicional com en la més moderna i artística. Així veiem crear del fang objectes màgics de la cultura popular de sempre com els càntirs anomenats també sillons. Amb aquest esperit de culte al passat, cada any per Sant Jaume amb els veïns de Nalec recuperem les antigues forques del padrí i ens conviden al Ball de Forques. La dansa dels antics segadors reuneix amics i familiars en un gran cercle a la tornada del Ball de Sant Ferriol que ens fa ser un més del poble. La comarca reviu el seu passat ramader en la Festa dels Tres Tombs d’Anglesola. El poble s’aboca en una celebració que uneix fira medieval, exhibicions de càrrega, mostra de bestiar i la gran desfilada de carros. Respirem aquell aire d’abans veient retrobar-se padrins que han compartit dècades de feina al camp.

Retrobem l’homenatge a la tradició a les Festes del Segar i el Batre de la Fuliola, la cita més important al poble que serveix per reunir famílies i amics al voltant del que s’havia fet tota la vida. Durant els mesos de juny i juliol la vila recupera les tècniques ancestrals de treure el millor de la terra. Continuem immersos en aquest viatge per la història de la comarca descobrint els episodis de bandolerisme. Castellserà ens porta als segles XV i XVI per reviure amb la Festa del Bandoler les peripècies de la quadrilla del Perot d’Argensola saquejant a tort i dret. Durant tot un cap de setmana, al maig, el poble sembla viure entre corredisses, trets i ensurts recreant la llegenda d’un antic tresor amagat. Encara amb el cor a mil, saltem a Guimerà per entrar per la porta gran a l’edat mitjana. El Mercat Medieval s’adequa al laberint antic urbà del poble de tal manera que per moments ens sembla que tot és real. En aquest món de pedra, escales, carrerons i racons, el Mercat completa l’escenari amb cercaviles, fires, espectacles i escenes d’una vida medieval que no ens sembla tan llunyana. La gran trilogia de les festes històriques la completa el Cap de Setmana Ibèric a la ciutat ibèrica de Molí d’Espígol de Tornabous, els Estinclells de Verdú i la Necròpolis d’Almenara Alta. El primer cap de setmana d’octubre els quatre vestigis del que va ser el bressol cultural en aquesta terra reneixen amb activitats lúdiques i formatives per explicar als urgellencs i visitants com vivien i s’organitzaven aquells primers pobladors.

En aquest Urgell que manté un peu en la tradició mentre estira l’altre cap a la globalitat, Tàrrega ens proposa la Fira del Teatre. Cada plaça i racó de la capital es converteix en un escenari, una taula de treball i un aparador internacional per a actors i productors. Equipats amb el programa de mà saltem de racó en racó eufòrics de tanta descoberta. Als bars, hostals i a la zona d’acampada l’ambient de cultura ho envaeix tot. Ens convertim en addictes a aquests dies de cultura en majúscules a la capital de l’Urgell.

El viatge per aquesta comarca de diversitat geogràfica i cultural ens endinsa també en les tradicions religioses. Bellpuig viu amb solemnitat i recolliment la Processó dels Dolors, el divendres anterior al Diumenge de Rams. Després de les celebracions del dia amb el res del Rosari i el cant dels goigs, la nit converteix Bellpuig en un escenari de silenci i misteri amb la processó penitencial, una tradició que els veïns ens fan sentir com a pròpia.

Fem un salt de les emocions a les sensacions més dolces i aterrem a Agramunt el mes d’octubre. Som a la Fira del Torró i la Xocolata. La cita engalana el nucli antic per fer-ne un espai de comunió entre productors, cuiners, clients i empresaris del món del dolç. Des de l’any 1988 la fira aprofita la tradició torronera del poble per fer-ne un dels motors econòmics locals, que esdevé el gran destí dels viatgers més llaminers. Continuem el viatge gastronòmic per aquest Urgell de tresors amagats visitant la Fira de l’Oli de Belianes i la Fira de la Vall del Corb. Passegem per les demostracions de les feines del camp i aprenem que cada producte d’aquesta vall és el fruit d’una tècnica acurada. Collim olives i les treballem per fer-les arribar al molí i extreure’n un oli que és l’orgull dels veïns. Ens endinsem en el món d’aquest oli pur a l’antic molí Maurici Massot i admirem l’exposició de les antigues eines de l’ofici per acabar donant-li el valor que li toca. L’Urgell ens ofereix una completa varietat de trobades gastronòmiques que tenen com a centre d’interès el més estimat pels veïns, els productes de tota la vida. Continuem el viatge gastronòmic per aquesta comarca d’abundància a la Fira del Vi i la Verema de Verdú amb una mostra dels cellers locals. Juguem a fer vi amb un esmorzar iniciàtic a la vinya i fent la piada a la plaça Major en un ambient d’alegria, música i balls. Ens convencem que aquí el vi és tota una cultura. Amb el mateix entusiasme, a Vilagrassa la Fira de l’Ametlla ens mostra una de les tradicions artesanals més arrelades al poble. Una festa amb demostracions, els premis de l’Ametlla de Plata i el Corriolaire Major i esmorzars per recordar amb botifarra d’ametlla. Tresors que els urgellencs han conservat amb recel durant generacions al rebost dels padrins i que avui ens regalen per enamorar-nos de la seva terra.