PATRIMONI IMMATERIAL DEL PIRINEU I LES TERRES DE LLEIDA

EL PALLARS SOBIRÀ

L’AVENTURA ANCESTRAL

El Pallars Sobirà és un país d’aventures. La comarca que viu sota el colós de la Bonaigua al ritme cabalós de la Noguera Pallaresa conserva l’essència del Pirineu antic. Cada poble enfilat en la seva talaia sobre les valls ha sabut mantenir l’esperit que la història el va fer únic. Cims, congostos, llacs, llogarrets de pedra fosca mimetitzats amb el paisatge formen un destí de primer ordre. I entre tota la bellesa natural hi sabem llegir entre línies una ànima noble i forta que ha configurat un patrimoni immaterial que és el seu caràcter de muntanya fort i alhora sensible. El llegat dels padrins es percep en cada conversa, en cada paraula pallaresa com un supervivent de la cultura més ancestral. Ens aventurem en l’ànima pirinenca del Sobirà.

El viatge

Percebem la calma de les valls del Sobirà sota la música hipnòtica de les aigües de la Noguera Pallaresa. Tot sembla quiet però quelcom ho mobilitza tot de sobte. Els aplecs populars tenen al cor del Pirineu un aire de retrobament. Amics, veïns, cosins que viuen lluny i els padrins que dominen la jerarquia familiar ens conviden a compartir taula a l’ombra de l’església. Aquest és un ritual que repetim amb devoció a cada festa patronal. No ens cansaríem mai de les sobretaules en què uns i altres expliquen les històries que han sobrevingut a les generacions. Una trentena de cites ens marquen el calendari secret dels pallaresos amb els aplecs de Sant Beat al febrer; els de Buiro, el Soler, Santa Maria d’Àneu, Santa Maria d’Arboló, Sant Jaume d’Arestui o Sant Miquel de Roní el maig, o els de Sant Beado de Cerbi, d’Esplà de Gerri per la segona Pasqua.  

Els imprescindibles

Aplecs populars d’ermites i santuaris.
Majoritàriament el maig.

Pallars sobirà Patrimoni immaterial

Si els aplecs ens obren un Sobirà de festa, celebració, records compartits i les millors receptes a taula, les falles ens mostren una comarca de reflexió, culte i misteri. La festa del foc ens recorda que aquesta és una terra de creences molt antigues i nosaltres, un poble que honora els déus i la mare Natura. Entre juny i juliol les falles de Sant Joan d’Isil, Sant Joan d’Alins, Sant Pere de València d’Àneu i Alós ens regalen una nit per recordar seguint la corrua de pallaresos que amb el foc a l’espatlla reten homenatge al més profund de la seva identitat. Depurats per la foguera i abrigats per la plaça i el poble, ens aboquem a la música i la festa que completen el ritual.

Falles de Sant Joan d’Isil.
23 de juny.

Pallars sobirà Patrimoni immaterial

Falles de Sant Joan d’Alins.
23 de juny.

Falles de Sant Pere de València d’Àneu

Falles d’Alós.
Primer dissabte de juliol.

Pallars sobirà Patrimoni immaterial

La comarca, que es desviu pel turisme durant tot l’any, manté viva una dedicació vocacional per la ramaderia i l’agricultura. Ja hem après que el pallarès és un ésser agraït a la tradició heretada i avui ho demostra en un catàleg extens de fires que en molts casos ens recorden a la tardor que és temps de baixar el bestiar de les muntanyes. Una quinzena de cites ens marquen el pas de l’economia més autèntica que alhora és també l’aparador dels productes agroalimentaris més secrets. La Mostra de Formatges Artesans de Sort per Setmana Santa, la Fira d’Oficis i Menestrals de Rialp de principis de juny, la Fireta de Sant Joan i xollada d’ovelles amb tisora de Sort per Sant Joan, la Fira Caliu d’Esterri d’Àneu a final de juny, la Fira del Ferro als Pirineus d’Alins el juliol, la de Santa Teresa d’Esterri o la de Tírvia a l’octubre. Anem amunt i avall, de poble en poble, assaborint els embotits, formatges, làctics i la carn que ens deixen el Sobirà al paladar, aprenem els antics oficis, gaudim de l’artesania que dona forma a la fusta i aprenem a cuinar com ho van fer durant segles les padrines, i a la vegada, innovadora amb el producte local com a protagonista. Un dels moments màgics per assaborir la gastronomia del Sobirà el vivim per Carnaval. Poblacions com Àreu, Espot, Esterri, Gerri, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Ribera de Cardós o Sort s’aboquen a la festa més desenfrenada de l’any omplint els carrers de colors, gresca i disbauxa per assaborir finalment la calderada popular amb la vianda i el farcit de Carnaval. Un menú potent que ens recorda que som al Pirineu que conserva les seves arrels.  

Fires ramaderes.
Durant la tardor.

Pallars sobirà Patrimoni immaterial

Carnaval d’Àreu, Espot, Esterri d’Àneu, Gerri de la Sal,
Lladorre, Llavorsí, Rialp, Ribera de Cardós i Sor.

Pallars sobirà Patrimoni immaterial

El patrimoni immaterial del Pallars es manifesta també amb tota l’esplendor a les festes majors. Cada poble conserva una tradició que és l’orgull de les generacions que l’han mantingut viva. Danses de festeig, receptes ancestrals i devocions als seus sants patrons. Vivim manifestacions d’una cultura que és l’ànima mateix de la comarca i de què gaudim projectada a la globalitat amb noves marques com el Dansàneu, el Festival de Música de Rialp, el Festival Esbaiola’t, el Festival Lo Lumener o el Ball de la Morisca de Gerri que ens transporten a una altra època. Història viva a través d’una dansa que han ballat generacions d’una terra que continua intacta.   

Festes Majors.

Ball de la Morisca de Gerri de la Sal.
Final d’agost.