La Vall de Cardós vol donar a conèixer l’art barroc que hi ha a les seves esglésies, principalment retaules, talles i pintures murals. Per això, una desena de persones han rebut la formació adient per ser guies i poder explicar als visitants aquest llegat artístic. La iniciativa neix de la Comunitat de Municipis Cardosencs (Vall de Cardós, Esterri de Cardós i Lladorre), el Parc Natural de l’Alt Pirineu i l’Ecomuseu. La proposta de posar en relleu el llegat barroc és una de les iniciatives que es van analitzar durant el procés participatiu que es va organitzar per redactar el pla de desenvolupament de les Valls de Cardós.

Aquest  projecte no és nou, sinó que ja es treballa des de 2020, quan la comunitat de municipis va encarregar a l’Ecomuseu un estudi, que va comptar amb el suport del Parc Natural, per analitzar i identificar el patrimoni barroc. Maria Garganté, una de les docents del curs i professora d’art i musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, va assenyalar durant la formació celebrada entre maig i juny  que “a les Valls de Cardós hi ha la gran reserva de barroc pirinenc”. Altres valls, com la d’Àneu, tenen també un patrimoni important i es conserven obres molt rellevants en altres punts de Catalunya, però fins ara no s’ha detectat una concentració tan important com la de Cardós.

Aquest és un fet singular, ja que gran part de les peces d’aquesta època es van destruir durant la Guerra Civil o van ser espoliades després. Cristina Simó, tècnica de l’Ecomuseu, va explicar que els temples de Cardós conserven obres barroques d’entre finals del segle XVI i la primera dècada del XIX. Entre les esglésies que conserven patrimoni barroc destaquen les de Tavascan, Surri, Boldís Sobirà, Boldís Jussà, Ginestarre, Ribera de Cardós i Arròs.

La datació del barroc cardonsenc va des de finals del segle XVI fins a principis del XIX, raó per la qual es pot anar seguint l’evolució de les tècniques i les modes europees dels diferents moments. Aquests factors evidencien la connexió del Pirineu amb els principals fets històrics de l’època, fins i tot en el cas de valls com la de Cardós que es creien allunyades de tot. S’hi poden trobar, per exemple, estructures de retaules segons els manuals italians del moment; pintures i escenes en relleu basades en làmines dels grans corrents pictòrics europeus; elements de fauna i flora d’inspiració americana o asiàtica; un santoral sovint impulsat per les ordes religioses més potents d’aquells segles i tècniques de policromies i daurats perfectament al dia.

Actualment, ja hi ha professionals del guiatge que estan oferint visites només a algunes esglésies cardosenques i ara l’objectiu és ampliar el nombre de guies formats i acreditats i també la quantitat de temples que es puguin visitar i explicar a veïns i visitants. La finalitat d’aquests cursos també és crear nous productes turístics vinculats a aquest àmbit cultural i que la visita als municipis de la Vall de Cardós sigui més complert.

http://vallcardos.ddl.net/ajuntament/comunitat-de-municipis-cardosencs

https://parcsnaturals.gencat.cat/ca/xarxa-de-parcs/alt-pirineu/inici/

https://www.ecomuseu.com/