A partir de Setmana Santa, mentre els experts acaben els estudis d’aquest animal que va viure ara fa 83 milions d’anys. L’equipament també lluïrà una reproducció a escala real.
El museu Dinosfera de Coll de Nargó, a l’Alt Urgell, exposarà a partir de la propera Setmana Santa les restes fòssils de la tortuga marina més gran d’Europa i alhora la segona més gran de tot el món, amb una antiguitat de 83 milions d’anys. A més, el museu també mostrarà una reproducció de l’animal a escala real. S’estima que la seua longitud total era de fins 3,74 metres i que la closca mesurava prop de 2,4 metres, amb una forma bastant redona.
Un estudi publicat ahir a la revista Scientific Reports conclou que les restes d’aquesta tortuga marina, localitzades el juliol del 2016 per un excursionista alemany a prop de Cal Torrades, entre els nuclis de Valldarques i Gavarra (Coll de Nargó), corresponen a una nova espècie. Els científics, entre els quals hi ha investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), del Museu de la Conca Dellà i de la Universitat de Masaryk (República Txeca), l’han donat a conèixer com a “Leviathanochelys aenigmatica”, nom que, d’una banda fa referència a una bèstia bíblica marina de dimensions enormes i, per una altra, recull el sentiment de perplexitat que van tenir els paleontòlegs que la van excavar. El director de Dinosfera, Àngel Galobart, ha posat de en relleu l’excepcionalitat del descobriment, que permet ampliar el relat de la presència dels dinosaures al Pirineu, fa uns setanta milions d’anys. D’altra banda, també ha destacat que la tortuga se suma a unes altres nou troballes repartides en quatre comarques, tres de les quals dins del territori del Geoparc Orígens. Són sis dinosaures, dos cocodrils i dos tortugues marines localitzats entre les comarques de la Noguera, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i el Berguedà.
El registre fòssil del Pirineu és conegut mundialment per les nombroses restes de dinosaures que s’han trobat i que han permès descriure noves espècies per a la ciència. En els últims anys, s’han descrit tres espècies úniques d’aquests animals a la regió, com són el gegantí Abditosaurus, un titanosaure de més de quinze metres de llarg, el diminut i esmunyedís carnívor Tamarro i l’hadrosaure primitiu Fylax. Aquests són alguns dels últims representants dels dinosaures que van viure a Europa fa uns setanta milions d’anys, poc abans que s’extingissin a tot el món. Durant el període Mesozoic, la zona del Pirineu encara estava banyada pel mar i diferents rius i platges eren el paisatge del Berguedà, Alt Urgell, Pallars Jussà i la Noguera, per la qual cosa no és estrany que es trobin restes d’animals marins.
Un equipament singular
El centre paleoambiental Dinosfera presenta una exposició que proposa un viatge de setanta milions d'anys enrere per conèixer els dinosaures, a partir dels estudis més recents sobre els fòssils recuperats a Coll de Nargó.
El terme municipal de Coll de Nargó és un emplaçament privilegiat des del punt de vista de la paleontologia, ja que ha estat escenari d'importants troballes de fòssils. El jaciment d'ous i nius de dinosaure és un dels més importants del món. Dinosfera, que es defineix com a centre paleoambiental, és un modern equipament orientat a donar a conèixer aquest patrimoni i acostar-ne el coneixement als visitants. L'exposició que presenta proposa un viatge en el temps de setanta milions d'anys, per veure els dinosaures des d'una altra perspectiva. A partir dels estudis més recents sobre els fòssils, i especialment dels recuperats a Coll de Nargó, la mostra dona a conèixer com es reproduïen aquests animals.
L’exposició compta amb nou àmbits on, a través d’audiovisuals, jocs interactius, fòssils reals, rèpliques i reconstruccions, el visitant descobreix quin és el coneixement actual que els científics tenen sobre la reproducció d’aquests animals que fa més de 66 milions d’anys habitaven al Pirineu.
En els dos primers àmbits es reconstrueix el paisatge i s’expliquen els principals jaciments de la zona. El tercer se centra en l’ou amniota (una forma d’ou que va evolucionar per adaptar-se a la reproducció en el medi terrestre) com a forma de transmissió de vida, tot explicant les seves característiques i les diferències amb altres tipus d’ou. El quart àmbit se centra en els ous de dinosaure, explicant des d’un punt de vista general la varietat i quantitat d’aquestes restes que s’han trobat al món per centrar-se posteriorment en els ous de dinosaure al Pirineu català. Una de les estrelles de l’exposició és el niu de dinosaure més gran d’Europa, trobat a Coll de Nargó. El cinquè àmbit explica la troballa, excavació, restauració i estudi d’aquesta posta. Aquest àmbit dona a peu a un joc interactiu que permet al visitant reproduir el procés d’excavació i preparació d’aquest fòssil. Els àmbits 6 i 7 mostren les propostes d’estudi actuals i de futur que, un cop finalitzades, es podran exposar en el museu, convertint-lo en un museu viu que s’ha d’actualitzar a mesura que els nous descobriments vegin la llum. Finalment, al vuitè àmbit ens trobem una mostra del que va passar un cop els dinosaures es varen extingir, fa uns 66 milions d’anys: el domini dels mamífers en el món dels vertebrats.
