El Museu de les Papallones de Catalunya, situat a Ribera de Cardós (el Pallars Sobirà), ha assolit les 1.000 espècies diferents d’insectes, en la seva majoria papallones, i esdevé així una de les col·leccions més importants de l’Estat espanyol i una destinació molt preuada per a experts, aficionats i curiosos d’arreu del món. En total, el museu ha aplegat més de 30.000 exemplars, 4.400 dels quals s’exhibeixen al públic.

Entre altres curiositats, a la mostra s’hi pot veure un ampli ventall de papallones exòtiques d’arreu, una forma única de lepidòpter trobada a Andorra l’any 1994, la papallona més gran del món o una col·lecció d’insectes invasors. Igualment, la mostra inclou una papallona que és mascle a la part esquerra i femella a la part dreta, així com un preinsecte fossilitzat d’entre 505 i 510 milions d’anys d’antiguitat.

Cal remarcar que la col·lecció està considerada una de les quatre de zoologia de referència a Catalunya juntament amb les del Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella, el Centre de Recursos de Biodiversitat Animal de la Universitat de Barcelona i l'Institut de Ciències del Mar del CSIC.

Alfons Dolsa, impulsor i creador del Museu de les Papallones (juntament amb la seva dona, Maria Teresa Albarrán), explica que l’equipament recull els resultats de més de 50 anys d’investigació sobre les papallones i que aplega documents històrics molt valuosos, com una base de dades sobre aquests insectes de l’any 1816. El museu, explica, “acull tot tipus de visitants, des de pàrvuls a doctorands, procedents de tots els continents del món”.

Dolsa, que posa en valor el fet que “Catalunya és una de les tres zones amb més biodiversitat d'Europa, i no només de papallones”, remarca que el museu “a més de la curiositat dels continguts, es planteja com una experiència didàctica destinada a conèixer el món dels insectes i totes les seves singularitats”.

El museu, totalment informatitzat, disposa de dos espais, la sala d’exposició i el fons científic, que aplega dades fins i tot de principis del segle XIX, i pel que fa al Pirineu des dels anys 30 del segle passat. També té una vessant històrica. El centre organitza visites guiades per a tot tipus de públic, visites escolars i per a altres col·lectius, i durant l’estiu du a terme itineraris de natura per descobrir els secrets de les papallones i els insectes del Pirineu. En el futur és previst també fer visites virtuals en streaming per a centres escolars.

L’horari de visita del museu és de 10.00 a 13.30 h i de 16.00 a 20.00 h.

Estudi sobre les Papallones a l’Alt Pirineu

El Parc Natural de l’Alt Pirineu ha engegat un estudi per quantificar els canvis de les poblacions de papallones presents al parc, sobretot de les espècies catalogades com a amenaçades. L’objectiu és establir un programa de seguiment per obtenir tendències poblacionals i indicadors que en determinin l’estat de conservació. Així mateix, també servirà per obtenir informació dels hàbitats i sistemes on estan presents.

Part del seguiment es fa en el marc del programa Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), coordinat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG). Aquest ens fa el monitoratge de les papallones diürnes (ropalòcers) i el seu rol bioindicador del medi, ja que mostren una gran sensibilitat respecte a la composició i estructura de la vegetació i responen marcadament (amb canvis fenològics, d'abundància i de distribució geogràfica) a fenòmens com l'escalfament global i les variacions en els règims termo i pluviomètric. També tenen un paper molt important dins dels ecosistemes, ja que són consumidores primàries (herbívores) i, alhora, són la presa de molts consumidors secundaris, com els ocells.

Des de que es va iniciar el seguiment ara fa dos anys amb dues estacions (a la Coma de Burg i al Fornet), s’han observat un total de 108 espècies de papallones (101 a Burg i 81 al Fornet), essent l’itinerari de Burg el que té una major diversitat anual de tota la xarxa de seguiment a Catalunya. Aquest té, a més, un alt valor conservacionista, ja que s’hi troben dues espècies catalogades en perill d’extinció i nou espècies catalogades com a vulnerables al Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada de Catalunya. En el conjunt del Parc Natural de l’Alt Pirineu s’han arribat a trobar 168 espècies de papallones diürnes, cosa que constitueix el 82% de tota la fauna catalana.

Espècies singulars

El seguiment de papallones a l’Alt Pirineu ha detectat diverses espècies singulars. És el cas de l’anomenada donzella de la bistorta (Boloria eunomia), especialista de la planta que porta el seu nom i habitant de molleres ben conservades. Està classificada en perill d’extinció i a Europa té una distribució molt fragmentada. A la península Ibèrica és present a Cantàbria i els Pirineus, i la població pirinenca es troba restringida a una franja que va de l’est del Pallars Sobirà fins a la vall d’Eina en territori francès.

També s’han detectat exemplars de moreneta grisa (Aricia nicias), una espècie de torrents i molleres ben conservats també en perill d’extinció i amb distribució boreoalpina, present als Pirineus, Alps, Fennoscàndia i al Caucas. A la península Ibèrica té poblacions locals als Pirineus, amb una distribució disjunta composta per diferents sectors, essent present en l’àmbit català a la Val d’Aran-nord-oest del Pallars Sobirà i a la Cerdanya-Andorra. Mentre que la majoria de citacions corresponen al sector aranès, a l’EMD d’Isil s’han trobat poblacions molt localitzades.

Punts amb molta riquesa

Dins de l’àmbit del parc hi ha punts amb una elevada riquesa de papallones en zones concretes. Aquests punts coincideixen, molts cops, amb certes gestions del medi, sobretot agroramaderes, que indirectament han afavorit aquesta riquesa. La identificació, conservació i/o recuperació d’aquests punts calents (mitjançant un manteniment o millora de la gestió) és un dels objectius prioritaris. En són clars exemples els prats de dall i els prats de pastura.

Aquests sistemes seminaturals generats per l’acció agroramadera continuada pateixen especialment si es produeixen canvis: tant l’abandonament de les pastures amb el consegüent tancament dels hàbitats com una pressió ramadera excessiva, o canvis en l’època de dall, poden perjudicar la comunitat de papallones presents.

Les zones humides i molleres pirinenques també presenten una elevada riquesa de papallones.

És important conservar aquests espais i ja s’estan duent a terme accions de conservació que inclouen tancaments per avaluar, seguir i millorar-ne la conservació.

Aquest darrer any un equip format pel Parc Natural, el Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Universitat de Vic, la Universitat de Girona, l’Institut Pirenaic d’Ecologia i Aprèn Serveis Ambientals, ha elaborat un estudi sobre els efectes de l’abandonament i la intensitat de pastura sobre la biodiversitat. L’estudi mostra com a les zones amb una pastura extensiva lleu els prats fan de resguard de la major riquesa i abundància de papallones. En contrapartida, a les zones amb més càrrega ramadera la major riquesa de papallones es troba a punts semiemmatats on el bestiar no hi accedeix tant.

Les plantes i voliaines (papallones en parla pallaresa) indicadores dels prats de pastura queden recollides en el nou desplegable elaborat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers en format de miniguia fet amb el suport d’un ajut.

 

Més informació:

Museu de les Papallones

Tel. 655 47 56 61

Web: https://www.papallones.cat/

 

Parc Natural de l’Alt Pirineu

Tel. 973 62 23 35

Web: https://parcsnaturals.gencat.cat/ca/xarxa-de-parcs/alt-pirineu/inici/