El programa del mil·lenari de Sant Pere de Ponts (la Noguera) inclou el concert “Dona’m la mà. Soc l’altra mà, no una costella”, de la cantant Lídia Pujol, el pròxim 9 de març a les set de la tarda, acompanyada de Dani Espasa al piano, Miquel Àngel Cordero al contrabaix, Xavi Lozano als instruments de vent, Mohamed Ayoub a la veu i el llaüt. El 10 de març tindrà lloc l’actuació de la Rufaca Folk Jazz Orchestra, la big band d’arrel creada pel músic Sergi Vergés i que mescla la sonoritat tradicional amb melodies pirinenques interpretades per l’Escola Folk del Pirineu. Per al 13 d’abril està programat el concert de la cobla La Principal del Llobregat, que estrenarà la “Sardana del Mil·lenari de Sant Pere”, encarregada al tenora i compositor Jordi Molina. L’endemà del concert de sardanes i música per a cobla tindrà lloc al passeig del municipi un aplec extraordinari amb les quatre cobles del territori, la cobla Tàrrega, Vents de Riella, Jovenívola d’Agramunt i Bellpuig cobla.
A més de les activitats musicals, l’organització ha articulat un cicle de conferències bimensuals comissariat amb la col·laboració del Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals de la Universitat de Lleida en què historiadors i especialistes com Oliver Vergés, Jordi Bolós, Carles Gascón, Francesc Fité, Flocel Sabaté, Joan J. Busqueta i Núria Preixens donaran context històric a la commemoració que es viurà aquest any.
Els organitzadors han avançat també algunes activitats previstes per a l’estiu com són la celebració d’un cicle d’actuacions que es farà els mesos de juliol i agost (amb una periodicitat quinzenal), la presentació durant la Festa Major de Ponts del volum il·lustrat per Pilarín Bayés Petita història de Sant Pere (Editorial Mediterrània) i la celebració del Dia dels Mil·lenaris a Montserrat, el 17 de novembre vinent, per celebrar els mil·lenaris de Sant Pere de 2024 i el de l’Abadia de Montserrat de 2025.
L’alcalde de Ponts, Josep Tàpies, i la comissària de la commemoració, la periodista Rut Martínez, van remarcar durant la presentació del mil·lenari, el 15 de febrer, que el programa inclou una sèrie d’activitats de caràcter extraordinari pensades per a tots els públics i que s’aniran desplegant al llarg de tot l’any. “Aquest mil·lenari pretén situar Ponts com a referència cultural a escala supralocal, celebrar-ne la història i articular una programació que, més enllà de l’entreteniment, incorpori un alt valor cultural pel fet de sumar disciplines diverses que permetin reforçar l’autoestima de la població a partir de la reivindicació de la memòria individual i col·lectiva dels pontsicans i pontsicanes”, explica Martínez.
El monument
Sant Pere de Ponts va ser la seu d’una antiga canònica agustiniana creada al segle XI sota el patronatge dels comtes d’Urgell. Actualment només se’n conserva l’església, que es degué edificar a partir de les donacions comtals dels anys 1091-1094 i que, darrerament, ha estat restaurada en gran part per l’Associació Amics de Sant Pere de Ponts, institució que hi ha efectuat successives campanyes de reconstrucció durant prop d’una vintena d’anys. Fruit de la seva tasca incansable, l’Associació ha rebut reconeixements molt rellevants, entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi atorgada pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Des del punt de vista arquitectònic, l’església de Sant Pere de Ponts és un edifici d’una sola nau amb capçalera trilobulada, formada per tres grans absis disposats en forma de creuer. A l’interior l’absis central presenta, a més, tres grans fornícules buidades en el gruix del mur. La nau està coberta amb volta de canó, dividida en tres trams emmarcats per dos arcs faixons i un arc triomfal a l’acabament. S’ha reconstruït la volta hemisfèrica, sostinguda sobre trompes, de la part superior del creuer i la torre o cimbori octogonal construït a la part central de la capçalera, del qual només restaven, originalment, dues trompes i un fragment del mur. Externament la torre es compon de dos estrats o pisos decorats amb finestres geminades, partides per un mainell de secció poligonal.
La singularitat del conjunt és remarcada per l’organització externa dels murs, especialment en el sector de la capçalera. Els estilemes decoratius, de tipus llombard, es manifesten en les arcuacions cegues que ressegueixen la part superior dels murs. Als absis les arcuacions apareixen espaiades per lesenes i contenen una galeria de finestres cegues de punt rodó a la part superior.
Més informació:
Comunicant (Mireia Tena)
Tel. 638 04 98 55
mireia.tena@comunicantbp.cat
