L’emblemàtica construcció religiosa que presideix la ciutat de Lleida ha estat el guanyador de la primera edició del concurs televisiu "Batalla monumental", destinada a elegir el monument favorit dels catalans i catalanes, imposant-se en la darrera votació amb un 64% dels vots a l’altre finalista, el recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

La Seu Vella de Lleida, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional i que figura entre els monuments catalans candidats a ser declarats Patrimoni Mundial per part de la UNESCO, és el principal atractiu turístic de la capital lleidatana i una de les millors creacions artístiques de l'arquitectura catalana del segle XIII, i per extensió de l'arquitectura medieval europea. El seu claustre, un dels més grans de l'arquitectura gòtica, és una de les joies de la construcció.

La final de la “Batalla monumental” de TV3, emesa el proppassat 28 de febrer des del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), va registrar un total de 70.000 vots emesos. Els dotze monuments que han participat en el programa són les restes arqueològiques d'Empúries i de Tàrraco, el castell de Miravet i el castell de Cardona, l'església de Sant Climent de Taüll i el monestir de Sant Pere de Rodes, la Pedrera i el recinte modernista de Sant Pau, el monestir de Santes Creus i el de Poblet, i la Seu Vella de Lleida i la catedral de Girona.

Un monument singular

L’anomenada Seu Vella està formada per quatre construccions diferenciades: el claustre, el temple, el campanar i la Canonja, on feien vida quotidiana els canonges.

El claustre, de dimensions considerables, té una situació atípica, a ponent de l’església, i el seu costat meridional s’obre en galeria sobre la ciutat; la construcció es va fer en aproximadament 150 anys i va començar amb les robustes formes del romànic fins a arribar a la lleugeresa del gòtic florit al segle XV (amb un total de disset arcades, de les quals solament dues repeteixen la decoració de les traceries).

El temple és una construcció romànica de tres naus i un llarg creuer, amb una sèrie de capelles funeràries incorporades als segles XIV i XV i que pertanyen a les principals famílies nobles; hi destaquen les portes romàniques, amb la seva singular decoració, i molt especialment la Porta dels Fillols.

El campanar té seixanta metres d’altura i pertany al tipus de campanars octogonals que caracteritzen el gòtic català. L’obra es va començar al segle XIV i es va finalitzar al XV. Està formada per dos cossos que tenen sengles escales de cargol, que després de 238 esglaons porten al punt més alt de tota la ciutat i permeten gaudir d’un panorama extraordinari.

La Seu Vella està situada al turó homònim, on també trobem el Castell del Rei, bastit entre finals del segle XII i el segle XIV i popularment conegut amb el nom de la Suda, i que fou el palau on residia el monarca durant les seves estades a Lleida; el recinte fortificat que envolta el turó amb els seus baluards de defensa, panys de muralla, camins de ronda i túnels, resultat de diferents intervencions portades a terme en el context dels conflictes bèl·lics d’època moderna i contemporània, i altres elements d’interès com els antics pous de gel.

Cal recordar que el Turó de la Seu Vella ja va ser nomenat monument favorit dels catalans l’any 2016 en el concurs organitzat per les revistes Sàpiens i Descobrir Catalunya. El concurs, portat a terme entre 10 dels monuments emblemàtics de Catalunya, va comptar amb el suport de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural i de Catalunya Ràdio.

Més informació:

Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida

Tel. 973 23 06 53

Web: www.turoseuvella.cat