El Pallars Jussà s’està convertint en una font interminable de descobriments paleontològics. Al jaciment d'Els Nerets, a Vilamitjana (Tremp), un dels més importants de la Conca de Tremp, s’ha descobert una col·lecció de dents de titanosaure, una espècie que va viure als Pirineus fa uns 70 milions d’anys. Investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, el Museu de la Conca Dellà i la Fundación Dinópolis l’han descrit com la dentició més completa a Europa d'un titanosaure, un dels darrers exemplars d'aquest grup que van viure als Pirineus i que, a més, podria tractar-se d'una nova espècie per a la ciència.

 Els titanosaures són un grup de dinosaures que es caracteritzen per tenir un cap petit, coll i cua llargs i potes columnars similars a les d'un elefant. És el darrer grup que se sap que va viure a Europa durant el Cretaci superior, l'últim període abans de l'extinció dels dinosaures fa 66 milions d'anys.

Les dents trobades a Els Nerets no estaven en posició anatòmica sinó desarticulades. Tot i això, com que es van trobar disseminades al voltant d'un crani de titanosaure, els investigadors creuen que pertanyen a aquest animal. Es tracta d'una col·lecció de 18 dents amb corones còniques i esveltes, amb un marcat desenvolupament de les carines mesials i distals, és a dir, les crestes en punta que recorren el lateral de la dent, com si fos la fulla d'una llança. Tot i estar dissenyades per tallar la matèria vegetal com unes tisores de podar, serien més romes que les dels dinosaures carnívors.

Les característiques i forma de les dents indiquen que el dinosaure del qual provenen no s'assembla a cap de les espècies de titanosaures trobades a Europa, però presenten les característiques que defineixen les dents d'aquest grup.

La troballa és una mostra més de l'excepcional registre fòssil de dinosaures a Catalunya, i molt especialment de Lleida. Als diferents jaciments dels Pirineus hi ha les evidències dels darrers dinosaures que van viure a Europa, pocs milions i fins i tot milers d'anys abans de la seva extinció a tot el planeta. L'interès pels dinosaures pirinencs rau en el fet que es tracta dels últims grups de dinosaures dels quals se'n té registre a Europa i aporten, per tant, molta informació dels ecosistemes abans de l'extinció massiva del final del Cretaci.

La investigació ha estat publicada a la revista internacional Cretaceous Research. Bernat Vázquez i Bernat Vila, paleontòlegs de l'ICP i del Museu de la Conca Dellà, són els coautors de la recerca. L'equip inclou també Diego Castanera, investigador de la Fundación Conjunto Paleontológico de Teruel-Dinópolis.

 

Donació de més de 5.500 fòssils al Museu de la Conca Dellà

El Museu de la Conca Dellà, al Pallars Jussà, ha enriquit el seu fons amb la donació d'un total de 5.541 peces fòssils procedents de la col·lecció privada del metge Lluís Ferrer Condal. La família de Ferrer ha fet aquesta donació per conservar i valoritzar aquesta col·lecció, que té un gran "valor científic i patrimonial" i que abasta un rang de temps de gairebé 500 milions d'anys, des del Cambrià fins al Pleistocè. Es tracta d'una col·lecció amb caràcter local i internacional, ja que Ferrer va fer recol·leccions de fòssils properes a les localitats on va ser metge, però també va ser guia en grans expedicions internacionals.

Entre la col·lecció de fòssils estan "molt ben representats jaciments cabdals de la història paleontològica de Catalunya" com són els de la Pedrera de Meià o els exemplars dolomitzats de l'anomenada pedra de Mont-ral i Alcover, del Triàsic superior. Àngel Galobart, director del Museu d'Isona, ha explicat que Ferrer va descobrir diverses troballes d'interès internacional, entre les quals destaquen els fòssils d'una nova espècie de granota i una ploma. Galobart ha afegit que amb aquesta col·lecció és dobla el fons de fòssils del Museu d'Isona, que han passat dels poc més de 4.000 als gairebé 10.000.

 

Descobriment a la Cerdanya lleidatana relacionat amb les Guerres Púniques

Una investigació liderada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha trobat les restes d'un estable cremat al jaciment Tossal de Baltarga, a Bellver de Cerdanya, fa 2.200 anys, a l'Edat de Ferro, que podria estar relacionat amb el pas de l'exèrcit cartaginès d'Hanníbal durant la Segona Guerra Púnica contra els romans.

L'edifici tenia dues plantes i el foc va provocar que el sostre, les bigues de suport i el pis superior caiguessin, i els arqueòlegs també han trobat restes de sis animals cremats –un cavall, quatre ovelles i una cabra–, juntament amb objectes de valor com un piquet de ferro i una arracada d'or amagada en una olla, ha informat la universitat.

La investigació, publicada a Frontiers in Environmental Archaelog', ha permès reconstruir les pautes econòmiques d'aquests habitants, amb una important ramaderia en què es practicava la transhumància.

Pel que han inferit els investigadors, el pis superior semblava haver estat dividit en espai de magatzem i producció tèxtil, on s'han trobat nombroses eines que podrien haver servit per filar i teixir la llana de les ovelles. Els arqueòlegs també han trobat cereals com ordi i civada i alguns recipients de cuina sencers, amb residus que demostraven el consum de llet i formatge i guisats de porc i xai.

La destrucció del Tossal de Baltarga, que ocupava una posició estratègica als Pirineus, podria haver estat relacionada amb el pas de l'exèrcit d'Hanníbal per aquesta regió per lluitar contra els romans a la Segona Guerra Púnica. Hanníbal va creuar els Pirineus lluitant contra les tribus locals i el Tossal de Baltarga era un lloc de residència i punt de vigilància dels ceretans.

Aquest jaciment forma part de la ruta circular de senderisme Isòvol-Tossal de Baltarga, que surt del pont sobre el riu Segre, a Isòvol, segueix un tram recentment arranjat en direcció a Sanavastre i a prop de Sansor s’enlaira cap al cim del tossal. De tornada baixa de nou cap a la plana en direcció a Bellver de Cerdanya fins que agafa la pista que, vorejant el riu Segre, porta de nou al punt de sortida.

 

Jornades Europees d’Arqueologia

Les Jornades Europees d'Arqueologia 2024, coordinades per la Direcció General de Patrimoni Cultural i Belles Arts i per la Generalitat de Catalunya, acullen la iniciativa “Obert per excavació”, una activitat que ofereix l'oportunitat de visitar i conèixer en primera persona una intervenció arqueològica, els seus mètodes, instruments, eines, curiositats i resultats. Les jornades estan dirigides a tots els públics i pensades perquè tothom pugui descobrir el patrimoni arqueològic a través d'activitats i jornades de portes obertes.

A la comarca de la Noguera, i sota el lema “Descobrint l'antiguitat tardana i l'edat mitjana a la Vall d'Àger”, el 16 de juny es podrà visitar el jaciment de Santa Coloma (12 h) i la col·legiata de Sant Pere d'Àger (13 h). L´excepcional jaciment de Santa Coloma és format per un complex funerari i una extensa necròpolis de ritual cristià de cronologia dels segles V-XI. La col·legiata de Sant Pere d'Àger és un enorme complex sagrat de la baixa edat mitjana, però que deixa entreveure evidències andalusines i també ibèriques. S'oferirà al visitant una acurada visita per explicar les novetats de la investigació arqueològica als dos jaciments. L’accés és lliure i gratuït.

 

Més informació:

Museu Conca Dellà
Tel. 973 665 062
https://www.parc-cretaci.com/