Recorregut a 550 milions d’anys a través de fòssils, roques i reconstruccions d’animals ja extingits en una mostra itinerant de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran
Entre les novetats que destaquen en el muntatge del Museu de Lleida hi ha la reconstrucció hiperrealista d’una nova espècie de dinosaure titanosaure, l’Abditosaure, i la d’un rèptil volador o pterosaure; les rèpliques d’un húmer de titanosaure i d’una extremitat d’hadrosaure Adynomosaurus; i un niu d’ous de dinosaure original. Aquests elements s’afegeixen als 120 fòssils i roques recollits en 22 localitats de Ponent i el Pirineu i les cinc reproduccions d’altres animals ja extingits, com un rèptil marí únic a Catalunya, localitzat a Alòs de Balaguer i el vertebrat més antic que va habitar les terres de Lleida fa 270 milions d’anys, que ja s’han vist als altres museus de la Xarxa que han acollit la mostra.
Val la pena remarcar que en aquesta exposició, i també com a primícia, es projectarà un clip audiovisual on s'han reconstruït virtualment el paisatge i els dinosaures del jaciment del cretaci superior d’Orcau. Aquesta reconstrucció forma part d'un projecte de recerca i divulgació subvencionat amb fons europeus Next Generation, liderat per la Universitat de Barcelona i amb la participació de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, el Geoparc Orígens i l'empresa especialitzada en realitat virtual Digivisión.
Les novetats del Museu de Lleida s’han centrat en el cretaci superior, l’època dels grans dinosaures, atès que a les excavacions paleontològiques de la zona del Prepirineu lleidatà s’han descobert abundants restes d’aquests animals (ossos, nius d’ous, petjades, restes fòssils de diverses espècies, etc). Tant la reconstrucció de l’Abditosaure com la del pterosaure s’han elaborat expressament per a l’exposició del Museu de Lleida, amb l’objectiu que, un cop acabada l’exposició, es dipositin a la Dinosfera de Coll de
Nargó i al Museu de la Conca Dellà, respectivament, perquè formin part de les exposicions permanents dels dos centres. Amb aquesta acció, el Museu de Lleida es referma en la seva vocació territorial, seguint el camí que ja es va iniciar amb l’exposició sobre la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca, o amb les col·laboracions que es mantenen amb jaciments de Soses, Seròs, etc.
A l’exposició destaquen, també, el fòssil més antic, que té 440 milions d’anys, trobat al Port del Cantó (Pallars Sobirà); la roca més antiga, que té 550 milions d’anys, provinent del Pirineu Axial; i la Montsechia, l’ancestre de totes les plantes amb flor, de fa 125 milions d’anys, i que pren el seu nom del Montsec. El tret diferencial d’aquesta exposició és que mostra la gran varietat geològica existent en un territori tan petit com el lleidatà. La varietat de roques i restes paleontològiques i la disparitat d’edats de les mateixes resulten difícils d’explicar en un territori tan petit com les terres de Lleida i Aran, on alhora hi ha concentrada bona part de la història del nostre món. A part de ser un territori amb una gran quantitat de fòssils, la demarcació de Lleida conserva alguns jaciments absolutament excepcionals gràcies a la quantitat de fòssils conservats o perquè són restes d’animals i plantes que van viure en moments clau de la història de la vida de la Terra.
“Què tenim sota els peus? 550 milions d’anys d’evolució a Ponent i el Pirineu” es va inaugurar al Museu de la Noguera el passat 6 de novembre de 2021. Posteriorment, s’ha pogut visitar al Museu Tàrrega-Urgell i al Museu-Centre d’Interpretació de la Vall de Lord (Sant Llorenç de Morunys). L’objectiu és que la mostra segueixi itinerant per altres museus de la Xarxa.
L’exposició “Què tenim sota els peus? 550 milions d’anys d’evolució a Ponent i el Pirineu” es pot veure a la sala d’exposicions temporals del Museu de Lleida del 15 de setembre de 2022 al 12 de febrer de 2023. L’organitza el Museu de Lleida i Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, amb la col·laboració del Geoparc mundial UNESCO Orígens. La mostra està comissariada per Àngel Galobart i Rodrigo Gaete.
