PATRIMONI IMMATERIAL DEL PIRINEU I LES TERRES DE LLEIDA

EL SOLSONÈS

UN MÓN DE TRADICIONS INTACTES

Som en una comarca monumental de grans atractius històrics i naturals. Una terra de vida pròpia amb museus, palaus i edificis on la història s’hi ha fet un nom i uns entorns de natura de vertigen, amb barrancs, valls en altura i torrents. Una comarca on la vida no ha estat sempre al voltant dels pobles i la capital sinó també en un catàleg infinit de masies escampades pel territori. Aquesta situació geogràfica al cor del país a mig camí de tot arreu i amb un peu als primers contraforts del Pirineu l’han dotat d’un patrimoni immaterial que és en la identitat mateixa de cada solsoní.

El viatge

El Solsonès ens convida a conèixer una terra rica en celebracions que aquí s’han traduït en un tarannà propi. La societat solsonina manté vertebrades les relacions personals i associatives amb una xarxa que resisteix modes i globalitzacions. Solsonins d’aquí i d’allà ens fan descobrir els racons de cada poble i parròquia per mitjà de les corals i les danses del ball pla, el ball del Roser o el dels Cascavells. Tradicions que s’han mantingut intactes amb el pas dels anys com un símbol de la identitat local.

Els imprescindibles

Caramelles de Pasqua.

El Solsonès Patrimoni immaterial

El Carnaval de Solsona es mereix un punt i a part. Ens submergim en la ironia de la ciutat de Solsona, en els seus vicis i en la seva disbauxa més desenfrenada per viure una festa que no ens atura fins al Dimecres de Cendra. La nit del dissabte ens aporta una experiència inigualable, dins la gentada que fa dels carrers del nucli antic un mar de caps que miren el cel per veure enlairar-se el ruc. Els gegants bojos escampen el regnat de la sàtira per uns dies i la ciutat solemne i senyorial sembla ser tota una altra.

Carnaval de Solsona.

El Solsonès Patrimoni immaterial

Els solsonins tornen a fer seus els carrers per Corpus. Ara en versió seriosa i distingida, els gegants, el bisbe i els ballets converteixen tot el centre i la plaça Major en un escenari de flors, música i alegria. La Roda de Foc de la nit anterior, la cercavila de trabucaires, la processó, la catifa de flors i la tronada ens transporten a una Solsona medieval que es resisteix a desaparèixer. Per la Mare de Déu del Claustre, al principi de setembre, la capital torna als carrers per fer la Festa Major, una celebració d’origen remot, estructurada a partir de seqüències rituals basades en costums i manifestacions simbòliques de caràcter identitari, que ara té una projecció nacional. Aquesta estructura fa dels solsonins d’avui un fidel reflex dels seus avantpassats. Pels mateixos espais on ho feien al segle XV, ballen encara els gegants, nans, cavallets, l’àliga i el drac, que surten a lluir-se. Són aquestes unes festes amb una sonoritat que va més enllà de les partitures per remuntar la història de la comarca.  Les músiques dels ballets dels gegants de la Festa Major i del Carnaval de Solsona són de caràcter popular i algunes van néixer molt probablement de manera anàloga a la figura que l’executa. Joan Roure va arranjar bona part d’aquestes peces perquè tinguessin una major sonoritat i esdevinguessin en ple segle XXI un viatge musical a la història local. Solsona ens atrapa també amb les festes petites amb què cada barri celebra el seu patró particular. Trobades que fan dels veïns una família i trenquen el dia a dia per convertir els carrers en envelats. Vivim festes que enforteixen la comunitat. Gaudim d’aquest viatge pel cor de la capital amb les festes del carrer Sant Llorenç, la plaça de Sant Joan, el carrer i plaça de Sant Roc, el carrer Sant Miquel o el barri de Sant Ramon. De la mateixa manera que a Solsona, per tota la comarca descobrim festes i aplecs que fixen una data al calendari per al retrobament dels veïns. Gaudim aquí de la festa en el seu vessant social més emotiu, amb famílies i amics que, units, donen sentit a cada santuari, poble o veïnat. Hortoneda, Sant Just, Sant Ponç, la Coma i la Pedra, Guixers o Lladurs… Un calendari de retrobaments que es remunta en la història i que ara ens fa protagonistes perquè les traspassem a les següents generacions.

Corpus de Solsona.

El Solsonès Patrimoni immaterial

Festa Major de Solsona.
Setembre.

El Solsonès Patrimoni immaterial

Festa dels Tres Tombs de Sant Antoni de Solsona.

El Solsonès Patrimoni immaterial

Calendari de festes i aplecs. Calendari de festes i aplecs. Castellar de la Ribera, Clariana de Cardener, Hortoneda, Sant Just i Joval, Sant Ponç, la Coma i la Pedra, Guixers, Lladurs, Llena, Montpol, Timoneda, Torrents, Llobera, la Molsosa, Navès, Besora, Busa, Linya, Pegueroles, Selva, Tentellatge, Valldora, Odèn, Olius, Pinell, Pinós, Ardèvol, Matamargó, Sant Just d’Ardèvol, Vallmanya, Riner, Freixinet, el Miracle, Santa Susanna, Su, Sant Llorenç de Morunys.

El Solsonès Patrimoni immaterial

Els veïns de la capital comarcal i també els dels poblets i masies escampades pel Solsonès ens fan veure que els anys de famílies i llinatges han donat a aquesta terra una cultura secreta de rituals i creences. En algunes parròquies encara descobrim benediccions del pa i del terme i el salpàs beneint les cases per Rams. Endevinem que hi ha tota una cultura entre línies. El Solsonès ens sorprèn en aquest punt amb un bon reguitzell de dialectes i expressions orals. Així, ens configurem un mapa lingüístic i veiem que a la part d’Odèn es parla com els d’Oliana, a la Vall de Lord com els del Berguedà, que Solsona té el seu propi dialecte, i que a la part sud de la comarca es parla com al Bages o l’Anoia. Aprenem a distingir l’origen de cada solsoní mentre desem al nostre diccionari particular paraules locals com trumfo, sinònim de patata; trossar, de cordar; voliac, de ratpenat; mata-ruc, de solsoní, o Tate, per anomenar les noies que es diuen Claustre. Tot un localisme per anar pel món amb l’orgull de ser del Solsonès.

Catàleg de masies disseminades en parròquies.

La comarca treballa tot l’any per mostrar als veïns i visitants els oficis als quals s’ha dedicat tota la vida. Les fires ens ajuden a entendre millor aquest món que ja ens sembla el Solsonès. Veiem arreu feinejar cistellers, geganters, trabucaires, ganiveters, espardenyers i elaboradors de formatges i embotits. La Fira de Sant Isidre de Solsona és el gran aparador comarcal del sector agrícola que va sustentar les economies domèstiques durant generacions. Bestiar, maquinària, estris, artesania… un passeig per una manera de viure que ara veiem ben viva. Però no en tenim prou i volem conèixer el territori.

El calendari firal de la comarca és ple de cites que ens fan descobrir els millors racons del mapa solsoní per mitjà dels seus ramaders i pagesos. La Fira d’Ous d’Euga, és a dir de carabasses, de Sant Llorenç de Morunys que s’inspira en la llegenda dels ‘Tres savis prudents dels Piteus’ i ens regala un concurs de carabasses; la Fira de Santa Llúcia de Navès, amb un bon mostrari de productes agroalimentaris i artesanals; la Fira de l’Empelt de Llobera o la de Sant Ponç de Prades, que complementa l’espai firal amb un programa cultural paral·lel que uneix les dues branques del patrimoni immaterial.

Les fires ens proposen el seu format quotidià als mercats setmanals, on, entre parada i parada, sabem llegir el tarannà més sincer dels veïns. Els divendres el trobem a Solsona i els diumenges a Sant Llorenç de Morunys. Ens adonem que no es tracta tan sols de mostres del passat sinó que, alhora, ho són de feines ben vigents en l’economia local. Savis del que hem après a les fires, les festes i els aplecs, visualitzem plenament la comarca; el seu passat, la seva gent i la seva economia lligada a la terra. Ens sentim part d’aquest Solsonès que ja ens regala els millors records.

Fira de Sant Isidre de Solsona.

El Solsonès Patrimoni immaterial

Fira d’Ous d’Euga de Sant Llorenç de Morunys.
Octubre.

El Solsonès Patrimoni immaterial

Fira de Santa Llúcia de Navès.
Desembre.

El Solsonès Patrimoni immaterial

Fira de l’Empelt de Llobera.
Octubre.

El Solsonès Patrimoni immaterial

Fira de la Torregassa d’Olius.
Setembre.

El Solsonès Patrimoni immaterial

Fira de Sant Ponç de Prades.
Maig.

Fira del trumfo i la tòfona de Solsona.
Març.

El Solsonès Patrimoni immaterial

Fira de la Mel del Miracle de Riner.
Març.

El Solsonès Patrimoni immaterial

Fira del bolet del Solsonès.
Octubre.

Fira del drap Piteu de Sant Llorenç de Morunys.
Juliol.

El Solsonès Patrimoni immaterial

Fira del caçador de Solsona.
Maig.

Mercat del Trumfo i la Sal d’Odèn.
Novembre.

El Solsonès Patrimoni immaterial

Fira del Tió de Solsona.
Desembre.

El Solsonès Patrimoni immaterial