En la immensitat del Bosc del Gerdar i la Mata de València

Situada als vessants meridionals de la serralada dels Pirineus i amb les seves valls de capçalera al Pirineu Axial, on destaquen cims altíssims que superen els 3.000 metres o que els freguen i estanys formats fa milers d’anys, el Pallars Sobirà és una comarca de natura radical i generalment d’alta muntanya. Les valls de capçalera de la Noguera Pallaresa han format tres valls de caràcter propi i fort: les Valls d’Àneu, la Vall de Cardós i la Vall Ferrera, totes elles dominades per muntanyes cobertes de neu a l’hivern, prats i boscos de verd intens, rius ràpids d’aigües fredes i cristal·lines. Una riquesa natural penetrant que ha situat la comarca com a referent d’esports d’aventura.

Tota la comarca en global és un espai natural extraordinari, part del qual es troba dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Ofereix infinitat de possibilitats per a tots els públics per gaudir de la natura tot l’any i hi ha diversos punts d’informació on trobar les opcions més idònies per a tots els paladars. Segur que ben a la vora de cada poble ensopegareu més d’un bosc on experimentar la connexió amb la natura amb tots els sentits!

La zona proposada és el Bosc del Gerdar i la Mata de València, que es troba a la zona perifèrica de protecció del Parc Nacional. Es tracta de l’avetosa més important de la península Ibèrica i de les més rellevants del sud d’Europa. Té la singularitat de ser una massa forestal sense fragmentació i un ecosistema forestal molt ben conservat i en superfície, amb 774 hectàrees, és l’avetosa més gran del vessant meridional dels Pirineus. La grandiositat dels avets i la frondositat del bosc són clarament visibles des de la carretera i constitueix un hàbitat molt rellevant per la seva fauna alpina i forestal.

Val a dir que qualsevol dels punts d’accés es un bon punt per iniciar la pràctica de bany de bosc, ja que la densitat i riquesa del Bosc del Gerdar i la Mata de València és permanent en tota la seva extensió. El punt d’inici que es proposa aquí és el que es troba molt ben senyalitzat a la carretera C-28. A uns 10 quilòmetres d’Esterri d’Àneu, en direcció al port de la Bonaigua, hi ha un indicador a mà esquerra que assenyala clarament el Bosc del Gerdar. L’indicador està situat vora el quilòmetre 57, a l’indret de Bonaigua de Baix, un veïnat on l’única casa antiga conservada és Casa Sastrada. Del trencant a la zona d’aparcament del Callau hi ha uns 2 quilòmetres. Abans de l’aparcament, a uns 200 metres, veurem el refugi del Gerdar. 

Quan agafem el trencant de la C-28 entrarem a l’antiga carretera de la Bonaigua. En aquesta carretera, que avui dia pot semblar estreta, la vegetació ha guanyat terreny i es pot considerar com a opció per fer-hi una pràctica de bany de bosc amb persones amb diversitat funcional, ja que el terreny és molt accessible fins a l’aparcament. Llevat de les èpoques estival i de molta afluència, és un itinerari molt tranquil i gens transitat.

Un cop a l’aparcament veurem un panell informatiu que ens contextualitza a la vall de Cabanes. Als peus d’aquesta vall tenim el Bosc del Gerdar de la Mata de València, que es troba entre 1.450 i 1.700 metres d’altitud. Aquesta vall d’origen glacial desguassa al vessant meridional de la vall de la Bonaigua, i ja des de l’aparcament sentirem el soroll del riu de la Bonaigua, que discorre en orientació nord-sud des de la capçalera de la vall fins a desaiguar a la Noguera Pallaresa a tocar de València d’Àneu. El riu de la Bonaigua té dos afluents principals, que són el barranc de Gerber i el riu de Cabanes. L’aigua té un paper cabdal a tota la zona i val la pena tenir-la en compte en qualsevol pràctica de bany de bosc. A més, a la vall de Cabanes no s’hi ha fet intervencions d’obra hidroelèctrica, molt pròpies d’altres valls de la comarca.

L’espai per a la pràctica de bany de bosc

Situats mirant el panell informatiu principal de la vall de Cabanes veurem que surten diferents camins en diverses direccions. Com dèiem a l’inici, qualsevol direcció ens portarà de dret al mig del bosc, de manera que les opcions d’allargar més o menys la passejada dependran de cadascú. En totes direccions, els camins queden submergits en una foresta immensa dominada pels avets (Abies alba), en la qual trobarem arbres de totes les mides i edats. Troncs morts, riquíssims per als ecosistemes, amb fusta en diferents nivells de descomposició, al terra o en peus. Ens sorprendrà la seva alçària, alguns exemplars fregant i fins i tot superant els 25 metres d’altura. Veurem la immensitat de la boscúria ombrívola, amb un sotabosc poc poblat, ja que les capes de fulles horitzontals, llargues, denses i amb moltes agulles, no deixen passar la lluminositat ni la calor. No cal dir que en època de calor aquest bosc és un oasi de frescor. La típica forma cònica de les capçades dels avets és visible també des de l’interior del bosc, on crida l’atenció que les branques comencen a ser més prominents a partir de certa alçària del tronc.

Una opció molt fàcil de passejada tranquil·la i pràcticament sense desnivell és agafar el camí que surt més a l’esquerra de tot (situats mirant el panell informatiu). Veurem que la senyalització vertical indica diverses rutes, entre les quals València d’Àneu, i també hi ha una direcció que indica “Ramat de camins” (cal apropar-se a la senyalització, ja que queda una mica amagada). Si agafem aquest senderet, molt planer, de seguida ens submergirem a l’avetosa, en la qual destaca també algun pi roig (Pinus sylvestris) i pi negre (Pinus uncinata) també de grans dimensions. Molts dels arbres tenen tronc doble i fins i tot n’hi ha algun que en té tres a la mateixa base, cosa que fa un perímetre encara més gran. Hi ha algunes falgueres (Pteridium aquilinum), nabius (Vaccinium myrtillus), gerds (Rubus idaeus) i quantitats de molsa que cobreix roques i pedres de murs. Sempre acompanya el soroll del riu de la Bonaigua. Avançant una mica, arribarem a un planell d’avets, amb restes de murs que fan pensar que hi havia hagut algun tancat per al bestiar. Una mica més endavant, sempre seguint el sender, ens trobem un espai assolellat amb avellaners (Corylus avellana), entre d’altres espècies, i on el canvi de vegetació relacionada amb la lluminositat és evident. 

Tornant a l’avetosa, sorprèn arreu l’alçària i frondositat dels arbres, i també la gran quantitat de roques escampades com si hi hagués hagut una pluja de meteorits. En la mateixa direcció del camí, a la vora del pradet amb avellaners, destaca especialment una roca de grans dimensions. Si anem a la roca es pot tornar a l’aparcament pel camí que hi baixa des d’allà (és el camí que va a l’Estany Negre de Cabanes) o bé desfent el mateix camí inicial. 

Com dèiem, la immensitat del bosc dona múltiples opcions d’espais per a la pràctica de bany de bosc. Per a aquells que vulguin una passejada llarga i/o combinar-ho amb senderisme, no dubtem a recomanar el camí que, sortint des del refugi del Gerdar, porta a la superba cascada del Gerber.