Page 9 - Ara Lleida - Revista 49

La darrera ampliació del refugi Colomina, feta l’any 2017, ha millorat la seva comoditat. (Gerard Garreta) El refugi de Certascan està emplaçat al cor del Parc Natural de l’Alt Pirineu. (Oriol Clavera)

de Foc, va ser la pionera i la primera de la xarxa de Pedales del Mundo. Es va crear
el 2005, és autoguiada i circumval·la el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de
Sant Maurici. De la xarxa de refugis del Pirineu de Lleida passa pels del Gerdar
i Amics de Montgarri. D’altra banda, la Cavalls del Vent MBT permet descobrir
l’entorn del Parc Natural del Cadí-Moixeró i va passant per diversos pobles, fins a
vint-i-tres. De refugis de pas hi ha el de Cortals de l’Ingla i el Serrat de les Esposes.

En canvi, alguns refugis, a més de l’estiu i els ponts, també obren quan hi ha neu
perquè ofereixen esports hivernals. Al refugi del Fornet, situat a la capçalera de la
vall d’Isil, hi lloguen esquís de fons i raquetes; a l’estació d’esquí nòrdic de Sant
Joan de l’Erm s’hi escolta el frec dels esquís allargats quan avancen entre pins,
avets i bedolls; el refugi del Gall Fer, enmig d’una clariana del bosc de Virós, és el
millor punt de partida per seguir els 9 km de circuits de raquetes de neu i els 25 km
d’esquí nòrdic; al refugi de la Pleta del Prat, a l’estació de Tavascan, les famílies que
s’inicien en els esports d’hivern s’hi troben com a casa; els de Coll de Port i d’Arp,
a l’Alt Urgell, estan vinculats a les pistes de Tuixent-la Vansa; i el de Cap del Rec, a
la Cerdanya, és un clàssic per als amants de l’esquí de fons.

També hi ha refugis que obren des del febrer fins al maig per atendre els clients
que van de travessa amb raquetes o esquí de muntanya. Segueixen la ruta Carros
de Foc perquè, de les travesses clàssiques de la zona, és de les que hi ha més al
nord i té més neu.
I, finalment, encara hi ha refugis que obren gairebé tot l’any, com el del Gerdar,
El refugi Estanys de la Pera es troba al vessant sud del port de Perafita. (Genni Archetti)
el del Fornet, el de Comes de Rubió, el de la Basseta, el de Cap del Rec o el Molí
de Gósol.
Per tant, talment fars costaners, cadascuna d’aquestes cases solitàries irradia un
cercle de llum de 360º que permet conèixer els seus voltants durant totes les
estacions de l’any.
El registre d’arribada
És possible que, quan ens adrecem al guarda, ja ens estigui esperant. La majoria
de refugis, per les seves dimensions i la complexitat del seu proveïment, treballen
sota reserva. Després, com que molts clients fan alguna de les famoses travesses
de muntanya, és fàcil que ens pregunti de quin refugi venim i a quin anirem
l’endemà. Dels trenta-un refugis de muntanya que obren les portes al Pirineu i
al Prepirineu de Lleida, només set no formen part d’aquestes rutes que voregen
estanys envoltats per flors alpines, travessen tarteres on sobreviuen pins retorçats,
flanquegen circs herbosos, creuen boscos, salten rierols, eviten espadats, visiten
cascades i culminen cims.
Per bé que tothom pot dissenyar les seves pròpies travesses a peu —la muntanya
El refugi del Gerdar és enmig del bosc d’avets més gran de la península Ibèrica. (Oriol Clavera) ofereix centenars de combinacions—, cada dia hi ha més rutes organitzades,