Page 8 - Ara Lleida - Revista 49

Sovint l’olor de fum de llenya és el primer senyal de la proximitat d’un refugi de els informen d’excursions o vies d’escalada... i de tant en tant responen a la veu
muntanya. Potser el refugi encara no es veu perquè queda amagat en una clariana enllaunada d’algú que parla per l’emissora de ràdio, connectada amb altres refugis
del bosc o rere una roca mil·lenària on creixen pins que viuen com bonsais, però i els bombers.
sabem que no deu ser gaire lluny. Si és en un bosc, és que es troba a cotes més
baixes, entre els 1.000 i els 1.500 metres, mentre que la majoria se situen més A l’estiu els guardes han d’atendre la clientela i, a més, fer el manteniment i preparar
amunt, fins als 2.420 m d’altura del refugi de Colomina. Aquests sovint tenen el refugi per passar la resta de l’any: les plaques solars, la pintura, les conserves,
estanys al seu voltant. Els primers comparteixen paisatge amb cérvols, cabirols o la llenya, les estufes, les reparacions... “Ja ho diuen, per aquí: nou mesos d’hivern
picots, i els segons amb óssos, isards o marmotes. Els uns estan més enclotats, i tres d’infern!“ És una dita dels pagesos pirinencs, però també se l’aplica el Gabi
els altres ocupen balcons naturals de grans panoràmiques. N’hi ha de fusta o de Serra, del refugi de Cuberes. Perquè la situació apartada dels refugis comporta
pedra, compartint paisatge amb vaques parsimonioses o amb cavalls esvelts, però que, a més de les tasques d’hostaleria, d’assessorament informatiu o de neteja dels
a tots els envolta la calma dels paisatges aïllats i aquella olor de llenya cremada que, entorns, se n’afegeixin altres com el proveïment o l’evacuació de residus. Durant
en arribar a l’edifici isolat, queda substituïda per la d’un brou bullint als fogons. l’estiu sempre hi ha algú que es dedica a aquesta tasca. Cal baixar als pobles a fer
les compres i, després, fer-les arribar a uns refugis amb particularitats ben diferents
Llavors s’obre la porta i la solitud aparent de l’exterior es converteix en una els uns dels altres. En alguns s’hi accedeix amb turisme o amb 4x4, però a d’altres
abraçada càlida. A dins algú llegeix un llibre o passa els fulls d’alguna revista de només s’hi arriba a peu, de manera que el proveïment s’ha de fer amb helicòpter
muntanya, altres observen el mapa o preparen el material d’escalada, uns infants o carregant els productes a l’esquena. Ja queda lluny el proveïment a base de
juguen a cartes o a algun altre joc de taula... A partir d’aquell moment el paisatge cavalleries que durant els anys vuitanta del segle passat encara es feia al refugi
es contemplarà des del darrere dels vidres, enquadrat per les finestres. Ventosa i Calvell i, fins fa poc, al de Certascan.
Un paisatge nítid gràcies a l’aire pulcre de la muntanya, i on la vegetació lluita Durant l’estiu, la Setmana Santa, els ponts..., els guardes treballen cada dia durant
per sobreviure. La major part de l’any està coberta per un gruixut mantell de les 24 hores. Han d’estar pendents de les necessitats dels clients i, també, de
neu i té pocs mesos per fer el seu cicle. Una neu que el Roc Sagristà, guarda del possibles rescats. Però després hi ha moltes variables. Alguns refugis allarguen
refugi d’Amitges, distingeix molt bé: “Hi ha la pols seca, que és la millor per a la temporada d’estiu fins al final de novembre perquè són en terra de bolets, de
les baixades, i la grassa, que és la pitjor perquè et frena i de pujada et fa pans boscos caducifolis o de cérvols. Gaudir d’un passeig tardorenc entre les fagedes
de neu. Però també hi ha la rodona, la fina, la primavera, la dura, la ventada, o les avetoses dels refugis dera Honeria, de Conangles o del Gerdar és una
la congesta, la granulada... En tenim per a tots els gustos!“. Al juny i al juliol, a experiència sensorial que tothom s’hauria de regalar. I el mateix amb la vivència
mesura que desapareix la neu, les flors s’afanyen a acolorir els prats, els rierols de de la brama del cérvol entre l’explosió cromàtica i les llums de tardor dels refugis
neu fosa verdegen els vessants i la piuladissa dels ocells alegra les primeres hores del Fornet, de Comes de Rubió o de Cuberes, aquest darrer situat a la Reserva
del matí; a l’estiu les móres, els gerds, els nabius i les groselles tenen poc temps per Nacional de Caça de Boumort.
convertir-se en melmelades i pastissos, i als mamífers els falta temps per reproduir-
se i acumular la teca de l’hivern; i, al setembre, els bolets s’espavilen abans no Altres refugis poden obrir fins que neva, ja que són punts per sojornar en
arribin les primeres nevades. excursions amb bicicleta de muntanya: Conangles, Amics de Montgarri, Fornet,
Gerdar, Pla de la Font, Gall Fer, Comes de Rubió, la Basseta, Ras de Conques,
Aquest cicle vital també el viuen els guardes, els primers que ens reben tan Cuberes, Cortals de l’Ingla, Serrat de les Esposes, Cap del Rec, Molí de Gósol...
bon punt creuem la porta i ens dirigim a la cuina. Perquè segur que seran allà. Tanmateix, si s’hi vol dormir és imprescindible reservar abans perquè amb bicicleta
Entre olles i cassoles escolten música, cuinen, renten plats, serveixen els clients, de muntanya hi ha rutes força freqüentades. La Pedals de Foc, junt amb la Carros

La història del refugi Ventosa i Calvell ve de lluny. El primer edifici es va construir l’any 1942. (Nacho Morales)

8