Page 10 - Ara Lleida - Revista 49

senyalitzades i amb una infraestructura al darrere. N’hi ha de lineals i de circulars, Ernest Mallafré, Gerdar i Pla de la Font. En tercer lloc, la PassAran és una volta
de més o menys dies, amb més o menys serveis, però en general coincideixen en transfronterera pel Couserans i els qui la segueixen fan una de les nits al refugi
el fet de tenir un nom suggeridor, un logo, un mapa editat, el web i una sèrie Amics de Montgarri. En quart lloc hi ha l’última que s’ha creat: el Tour du Mont
d’avantatges si es fan des de les empreses organitzadores: la tramitació de les Valier. Del vessant sud només se sojorna al refugi del Fornet. En cinquè lloc La
reserves als refugis, informació exhaustiva, el pagament per avançat —per no dur porta del cel, també transfronterera, travessa el Parc Natural de l’Alt Pirineu i, a
diners durant la travessa—, regals per quan es comença o s’acaba la ruta, i forfets França, el Parc Natural de l’Ariège. És coneguda perquè a mitja travessa es culmina
de pas per segellar als allotjaments. Tot plegat és una moda saludable i que, a més, la Pica d’Estats. Els refugis Certascan i Vallferrera en formen part.
cada dia dóna feina a més persones.
En sisè lloc hi ha la Cavalls del Vent, en ple Parc Natural del Cadí-Moixeró. Entre
Al Pirineu de Lleida, d’oest a est hi ha, en primer lloc, la Setau Sagèth, que fa d’altres, es passa pels refugis Prat d’Aguiló, Cortals de l’Ingla i Serrat de les Esposes.
una volta per la part més occidental de la Val d’Aran. Els refugis dera Honeria i El Jordi Sabaté, que gestiona el refugi Prat d’Aguiló des del 1997 —i abans ja havia
Conangles en formen part. En segon lloc, travessant les valls del Parc Nacional treballat al refugi Vallferrera durant cinc anys—, reconeix que “es pot parlar d’un
d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, hi ha la pionera: la Carros de Foc, que abans i un després de la Cavalls del Vent. L’èxit ha estat brutal i refugis on abans
l’any 2020 celebrarà el vintè aniversari. Com en el joc de l’oca, es va saltant de no hi anava ningú, ara són plens de gent que porten un forfet a la mà i, només
refugi en refugi, fins a onze si es fa la Carros de Foc Plus: Restanca, Ventosa i arribar al refugi, ens l’ofereixen perquè hi posem el segell“. L’any 2019 en van
Calvell, Colomèrs, Saboredo, Amitges, Estany Long, Colomina, Josep Maria Blanc, ser 1.500, però, segons asseguren els guardes, un nombre semblant la van fer

El refugi de Cuberes està situat a la Reserva de Boumort, a 1.480 m d’altura. (Oriol Clavera) El refugi Ras de Conques és a prop del poble d’Ars, a les Valls de Valira. (R. de Ras de Conques)

pel seu compte. “L’efecte Kilian hi té molt a veure!“, diu el Jordi, i conclou que si
s’arreglessin i s’ampliessin els refugis es podria augmentar l’afluència de visitants
i oferir un servei a l’altura del segle XXI. “Perquè la imatge que la gent s’emporta
d’alguns refugis, per més bon servei que oferim els guardes, també és la que
s’emporten dels parcs naturals del Pirineu, del país i de les entitats propietàries de
les instal·lacions!“
Finalment, en setè lloc, hi ha la ruta dels Estanys Amagats, que transcorre entre
la Cerdanya i Andorra. Des que el refugi de l’Illa, situat a Andorra, s’ha reformat i
s’ha guardat, ha augmentat el nombre de persones que la segueixen. L’any 2019
la van fer gairebé 200 persones, i només per la central de reserves. Altres la van fer
pel seu compte. Entre els cinc refugis de pas, s’hi troben els d’Estanys de la Pera i
Cap del Rec, on també els arriba gent que, com si fossin traginers, caminen amb la
companyia d’uns rucs que els porten l’equipatge. “Sobretot són estrangers. Vénen
amb l’empresa Burrotrek durant els mesos de juliol i agost, i ells mateixos menen
els rucs“, explica la Genni Archetti, que fa nou anys que gestiona el refugi dels
Estanys de la Pera.
Aquestes són les rutes modernes, però no es pot passar per alt la ruta mare, la més
antiga i coneguda internacionalment. Les uneix totes i no forma un circuit, sinó
que va de l’Atlàntic al Mediterrani. És el Sender de Gran Recorregut 11, un itinerari
de muntanyes russes que puja i baixa sense parar i sorprèn amb nous paisatges
alpins rere cada collada. Va néixer el 1985 i està senyalitzat amb les típiques ratlles
de pintura blanca i vermella.
I al Prepirineu també n’hi ha una altra de famosa, el Camí dels Bons Homes (GR-
107), de la qual els refugis de la Basseta, Cortals de l’Ingla i Molí de Gósol són
punts de pas.
Avui, doncs, es disposa d’un bon ventall de travesses organitzades, senyalitzades
i amb una infraestructura al darrere, i cada vegada hi ha més gent que decideix
El refugi del Fornet, entre al Pallars i la Val d’Aran, obre gairebé tot l’any. (R. del Fornet) dedicar uns dies de vacances a aquesta activitat. Perquè caminar no és només fer

10