Els manairons eren uns follets o genis diminuts que vivien sota terra. Els llenyataires, pagesos i boletaires sortien a buscar-los al bosc perquè els ajudessin amb les tasques del camp, ja que eren molt treballadors. Quan els trobaven els ficaven dins d’un canonet d’agulles de cosir, d’una capsa de mistos o, fins i tot, a l‘esquerda del mànec de la falç, on n’hi cabien milers! Un cop alliberats, realitzaven tota mena de tasques impossibles com desviar el curs dels rius, aplanar muntanyes o ordenar pedres de tartera.

Però també feien feines més corrents com baixar a la mina o forjar el ferro. No paraven quiets i eren tan exigents que si no se’ls encomanava prou feina o se’n quedaven sense, s’enfadaven moltíssim. Al Pallars se’ls considera els autors de construccions tan misterioses com els megàlits i els ponts construïts en llocs inaccessibles.