El passat mes d’abril la Diputació de Lleida va presentar a Llavorsí la nova temporada de turisme actiu, que ha començat amb l’objectiu de consolidar les més de 800.000 activitats anuals entre les 279 empreses del sector.
L’any passat es van superar les 831.000 activitats contractades, la xifra més alta registrada fins ara, segons les dades de l’estudi elaborat per la Càtedra de Turisme d’Interior i Muntanya de la Universitat de Lleida (UdL). Fa 39 anys va tenir lloc la primera baixada de ràfting per la Noguera Pallaresa amb una oferta que combina emoció, respecte per l’entorn i dinamisme econòmic. L’impacte econòmic que aquest sector genera és de prop de 113 milions d’euros i de més de 1.800 llocs de treball.
El turisme actiu al Pirineu i les Terres de Lleida suposa una oportunitat per créixer de manera equilibrada i per diversificar l’activitat econòmica, amb un model turístic arrelat al territori i que té en la proximitat, l’autenticitat i la sostenibilitat els seus grans valors. Cal destacar que el 73,3 % dels turistes que contracten activitats de terra, aigua i aire a la demarcació són catalans, mentre que els visitants de la resta de l’Estat suposen un 14 % i la resta són d’altres països.
Pel que fa als nivells de reserves d’aigua i de neu per a aquesta temporada, superen la mitjana dels últims cinc anys, cosa que garanteix unes condicions òptimes per a la pràctica d’activitats aquàtiques al territori. Les pluges dels últims mesos han permès també recuperar la navegació a l’embassament de Canelles i a Mont-rebei i als pantans de la Llosa del Cavall i de Sant Ponç.
Segons l’estudi de la UdL, Lleida és una destinació de referència pel que respecta a l’oferta de turisme actiu. De les 279 empreses, 229 ofereixen activitats de terra, com, per exemple, trekking, senderisme, BTT o hípica. Unes altres 35 es dediquen a propostes d’aigua, com és el cas del ràfting o el descens de barrancs, mentre que les 15 restants ofereixen activitats d’aire com el parapent i el globus aerostàtic. Per comarques, el Pallars Sobirà es manté com a líder amb 62 empreses, seguit de la Val d’Aran amb 44 i l’Alt Urgell amb 31.
Més informació:
