BANYS DE BOSC

Entre petjades d'història a la Vall del Corb

Comarca: Urgell
Localització: Vall del Corb
Inici:

Rocallaura

Tipus de ruta: Ruta lineal fins a l’observatori d’artilleria número 5
Distància: 900 metres fins a l'observatori d’artilleria
Vegetació: Bosc mixt mediterrani amb zones de mitja muntanya
Estacionalitat: Tot l’any
Atenció: Senyalització escassa

Comarca situada a la Depressió Central Catalana, al cor de les terres de Ponent, amb una mitjana de 350 metres d’altitud i òptima per a l’agricultura des que es va construir el Canal d’Urgell. No només de l’Urgell sinó també del Segrià, ja que aquesta construcció va convertir les antigues terres ressecades en una gran extensió de terra fèrtil. Tot i l’impacte d’aquesta obra mastodòntica, a l’Urgell destaquen quatre tipus de paisatge: el propi de la plana d’Urgell, el de la ribera del Sió, el de la conca de l’Ondara i la vall del Corb. Per la seva situació, l’Urgell és una zona que ha estat poblada des de l’antiguitat i la petjada humana és present arreu del territori. Tanmateix, el paisatge construït per l’home pot generar entorns rics i fèrtils, que donen lloc a preciosos camps conreats i cuidats, d’arbres fruiters, de cereals, etc., amb una rica diversitat segons les estacions de l’any. Quan floreixen els arbres o quan s’embala la palla i les bales decoren els camps daurats en són bons exemples.

Pel que fa a la vall del Corb, rep el nom del riu Corb (afluent del Segre), que ha marcat profundament els pobles de la vall i els seus paisatges. Tot i ser un riu tranquil, són conegudes les seves rubinades, que, quan apareixen sobtadament, deixen el paisatge totalment capgirat per la fúria del riu allà per on passa. Com dèiem, es tracta d’una vall poblada ja des del segle V aC i en la qual la història ha deixat nombroses petjades que ens expliquen el passat. 

Ens dirigirem cap a aquesta part de la comarca per trobar la zona de bosc. Cal anar en primer lloc cap a Rocallaura, entitat que pertany al municipi de Vallbona de les Monges. Des de la C-14 s’hi arriba per la carretera LP-2335. El vial segueix en aquest indret el curs de la riera de Maldanell, que precisament desaigua al riu Corb a l’altura de Maldà, a 16 quilòmetres de Rocallaura. A la zona hi ha també aigües freàtiques i són conegudes les aigües del Balneari de Rocallaura per les seves propietats medicinals. 


L’espai per a la pràctica de bany de bosc

Ens dirigirem cap al poble de Rocallaura seguint les indicacions corresponents cap al centre de la població. El cotxe es pot estacionar un cop passades les primeres cases de Rocallaura, on trobem una placeta a mà dreta. Des d’aquí seguim cap a la plaça de la Vila (on hi ha l’únic bar del poble) i pel carrer de Prat de la Riba fins a la cruïlla amb el Camí de l’Horta, pel qual seguirem (a mà dreta, en baixada). Quan trobem el mur d’una edificació, cal girar a mà esquerra per un camí de terra fins a trobar la carretera LP-2335; la travessem i seguim cap a la dreta (atenció amb els vehicles!) durant uns 100 m. Trobem un camí ample de terra a mà esquerra, en baixada. El seguim durant uns 550 m. Cal parar molta atenció, ja que pràcticament no hi ha senyalització. En aquesta primera part s’observa la interacció entre el paisatge que dibuixa l’home, amb alguns prats de cereals, feixes, murs de pedra..., i l’acció conjunta de la sedimentació (a causa de pluges torrencials i rabinades que han destruït el terreny i han fet pujar el riu, menys pluviositat, aigües freàtiques...) que canvia el curs dels rius i modifica el terreny.

Com hem dit, al cap d’uns 550 m, just després d’un revolt a la dreta, cal agafar el caminet de pujada que surt amagat a la dreta (compte perquè no hi ha senyalització). 

Així que ens endinsem al caminet ens trobarem en un lloc una mica més fresquet que a la resta de la comarca, a causa principalment de l’altura i l’orientació del terreny, que permet que els arbres es puguin desenvolupar. El caminet està immers en un microclima humit i fresc, per això hi trobarem vegetació típica de les zones humides com la molsa (Bryophyta), entre la que és pròpia del clima mediterrani. Segons l’època de l’any és més o menys intens el perfum de les herbes aromàtiques, sent especialment present el del romaní (Salvia rosmarinus) i la farigola (Thymus vulgaris), que li confereixen una olor balsàmica i agrest. Abunda la vegetació mediterrània, amb pi blanc, matolls com el garric (Quercus coccifera), arbustos com la polígala (Polygala rupestris) i petites zones amb vegetació caducifòlia de mitjana muntanya destacant algun auró negre (Acer monspessulanum), roure de fulla petita (Quercus faginea), càdec o ginebró (Juniperus oxycedrus) entre d’altres. 

Quan haurem caminat uns 650 metres, si ens desviem cap a una esplanadeta a mà esquerra (hi ha un petit cartell de fusta que ho indica) podrem veure un refugi de carboners totalment recuperat del 1957. 

Val la pena parar atenció a les flors, que destaquen per la seva discreció pel que fa a la mida però que amaguen en canvi una riquesa molt interessant de detalls. Per exemple, les orquídies i les seves complexes interaccions ecològiques amb els seus pol·linitzadors segueixen sent una font d’atracció per a científics i biòfils, que ja va cridar l’atenció de Charles Darwin.

Tornem cap al caminet que anàvem seguint i continuem pujant durant uns 200 m. Passada aquesta distància aproximada, i havent agafant un revolt pronunciat a mà esquerra, cal que parem atenció: surt un caminet estret i amb força pendent a mà dreta que en poca distància (uns 25 m de pujada) ens situa en una gran esplanada dominada per pi blanc (Pinus halepensis) ideal per fer-hi qualsevol activitat d’interacció amb la natura. En època de pluja és freqüent trobar-hi boira, que li dona un caràcter extraordinari de bosc encantat. Enmig d’aquesta esplanada, en una petita clariana del bosc, al seu cantó dret (vegeu les coordenades al final del text), s’hi troba l’observatori d’artilleria número 5, que forma part de l’anomenada línia defensiva L-2 i dels Espais de Memòria del Memorial Democràtic. Una vegada aquí, es pot tornar desfent el camí o bé travessar l’esplanada (seguim a mà esquerra, mirant a l’observatori d’artilleria, amb compte perquè no hi ha senyalització) fins arribar, al cap d’uns 300 m, a un camí rural, més ample, que agafarem a mà esquerra. En aquest punt trobarem la senyalització del PR-C58, que anirem seguint fins al final de la nostra ruta. Aquesta pista porta, al cap d’uns 500 m, a una altra de més ampla, que cal agafar a mà esquerra (bifurcació del PR-C58). L’anem seguint (de seguida trobem un tram asfaltat) fins que retroben la LP-2335 al cap d’uns 750 m. Creuem la carretera amb atenció pel trànsit i remuntem cap al centre de Rocallaura per un carrer encimentat. De seguida arribarem al bar del poble i d’aquí a la zona d’estacionament.

Observatori d’artilleria número 5, recomanem tenir aquesta referència per arribar a l’esplanada.

ALTRES BANYS DE BOSC