La Diputació de Lleida senyalitzarà onze xarxes d’evasió al Pirineu lleidatà que els jueus van utilitzar per fugir del nazisme i dels camps d’extermini durant la Segona Guerra Mundial. L’objectiu és recuperar la memòria històrica i donar a conèixer uns fets poc coneguts que es van produir durant l’Holocaust.

El projecte, que es basa en una investigació de l’historiador Josep Calvet,  senyalitzarà les rutes i els espais de referència més importants, com ara passos, llocs d’acollida, presons i espais de concentració, que eren utilitzats per a les deportacions del fugitius capturats després de l’acord entre els governs franquista i hitlerià.

La senyalització es complementarà amb explicacions històriques sobre aquestes rutes que unes 80.000 persones van creuar a través de 200 passos, en molts casos per fugir de la mort i assolir la llibertat.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha explicat que el projecte vol “donar a conèixer un capítol poc conegut relacionat amb les fugides i deportacions de la Segona Guerra Mundial”, alhora que “suposa una aportació més a la memòria històrica sobre el destí del poble jueu durant aquells anys”.

La senyalització d’aquests itineraris, que transcorren per les comarques del Pallars Sobirà, la Val d’Aran, l’Alt Urgell i la Cerdanya, coincidirà l’any vinent amb el 20è aniversari de la recuperació del Chemin de la Liberté (Camí de La Llibertat), itinerari transfronterer que durant els anys de la Segona Guerra Mundial va esdevenir una de les rutes principals de pas des del departament francès d’Ariège al Pallars Sobirà per a centenars de refugiats de l’Europa ocupada pels nazis. Des de l’any 1994 s’organitza una travessa commemorativa que parteix de Seix i arriba a Esterri d’Àneu a través del port de la Pala de Clavera.

Una de les fites d’aquestes xarxes d’evasió és precisament la rehabilitada Presó-Museu Camí de la Llibertat, un museu inaugurat el 2007 a l'antiga presó de partit judicial situada a la plaça de Sant Eloi de Sort, on foren reclosos alguns dels 3.000 refugiats que van passar per la població pallaresa fugint de l’Europa nazi durant la Segona Guerra Mundial.

Importància del turisme hebreu
En els darrers deu anys el turisme hebreu ha crescut de forma remarcable a les comarques de Lleida, especialment les de muntanya. Un bon exemple és el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: l’any 2012, un 18% dels quasi 300.000 visitants del parc van ser estrangers, i d’aquests un 30% (el col·lectiu més important) va ser israelià, per davant de francesos, holandesos i alemanys. Com a dada curiosa, l’agència Travel Nexus impulsa aquest estiu l’anomenada “Reina del Desert”, una travessa pel Pirineu de Lleida a càrrec de mig miler de dones israelianes que, en grups de 40, es familiaritzaran amb els atractius paisatgístics del territori.

Tot i que els turistes israelians han centrat fins ara el seu interès en la natura i el senderisme, progressivament van descobrint també el turisme cultural i històric, i molt especialment totes aquelles fites relacionades amb l’experiència dels milers de jueus que van fugir, o van intentar fer-ho, de la persecució del regim hitlerià.

Més informació:

Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida
Tel. 902 10 11 10
www.lleidatur.com - lleidatur@lleidatur.com