 |  |  |
 |
| |||||
| L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de les Garrigues i l’Ajuntament del Cogul van posar a la primavera les bases per a la gestió conjunta del recinte patrimonial, que ara permeten la seva visita. A partir del mes d’octubre, un cop executada l’obra de connexió a la xarxa elèctrica, s’obrirà el centre d’interpretació annex al conjunt patrimonial i es dotarà de tots els serveis necessaris per a la visita. El conjunt de la Roca dels Moros és gestionat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya. El centre d’interpretació de les pintures rupestres del Cogul es pot visitar els caps de setmana de les 10 a les 14 h i de les 15.30 a les 18.30 h. Per visitar el jaciment fora de l’horari habitual, cal reservar prèviament al telèfon 672 44 59 90. L’accés al recinte es fa sempre amb visita guiada a càrrec d’un historiador. L’entrada general costa 2 euros. Amb un centre gairebé inactiu, pràcticament buit i sense electricitat, un grup de 12 voluntaris del municipi garriguenc, que van ser assessorats per tècnics del Museu de Lleida, es van encarregar des del final del 2012 de fer la visita guiada a les pintures rupestres. Situada a un quilòmetre del poble del Cogul al peu de la carretera en direcció a l’Albagés, la Roca dels Moros és el conjunt d’art rupestre més significatiu i emblemàtic de Catalunya i un dels referents dels estudis sobre aquest art en l’àmbit estatal i internacional. Descobert l’any 1908, forma part dels més de vuit-cents conjunts d’art rupestre del Llevant peninsular –Andalusia, Castella-la Manxa, Aragó, Múrcia, València i Catalunya–, que el desembre del 1998 van ser declarats Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO. La Roca dels Moros és un gran bloc de pedra d’uns 10 m de longitud per 4 m d’altura, que va ser utilitzat per l’home com a lloc de culte durant uns 5.000 anys, des del 7000 al 100 aC aproximadament. El conjunt pictòric del Cogul aplega 42 figures pintades d’estil figuratiu o naturalista i esquemàtic-abstracte (16 humans, 19 animals i 7 de restes indeterminades). Les coloracions varien del taronja al castany, passant pel rosat, el vermell i el violeta amb diferents tonalitats. Hi ha 260 signes gravats, que ocupen la part central de la cavitat, corresponents a l’alfabet ibèric i llatí, i unes poques representacions faunístiques també gravades. Entre les escenes destaquen la d’un arquer disparant a un cérvol, un altre arquer sostenint l’arc i les fletxes i un grup de 9 figures humanes femenines nues de la cintura en amunt, amb faldilles acampanades, que envolten una de masculina, una escena que s'ha interpretat com una dansa fàl·lica o de fertilitat. També es visualitzen les figures de cérvols i cérvoles, porcs senglars i tres grans bòvids. En les diferents excavacions arqueològiques que s’han fet a la Roca dels Moros s’hi han trobat instruments del final del Paleolític i del Neolític, algunes ceràmiques fetes a mà i també ceràmiques d’època romana.
Més informació: Centre d’interpretació de les pintures rupestres del Cogul Museu d’Arqueologia de Catalunya | ||||||