Isona i Conca Dellà

Informació de contacte:

 

 

Estany d'Ivars i Vila-Sana

C/ Afores, s/n - Ivars d''Urgell
25260, Ivars d''Urgell
Web: www.estanyivarsvilasana.cat
Email: info@estanyivarsvilasana.cat
973 71 13 13

 

Compartir:

 

Comparteix a facebook

Comparteix a Twitter
Compartir a Whatsapp
Envia a un amic
Imprimir

Detalls

Situat a l’extrem oriental de la conca de Tremp, el municipi d’Isona i Conca Dellà (el Pallars Jussà - Pirineus) gaudeix d’un ric patrimoni històric i natural. Fa 65 milions d’anys aquesta zona va ser habitada pels darrers dinosaures, que ens han deixat la seva empremta a nombrosos jaciments, alguns d’ells visitables. La presència romana al municipi, manifestada per vestigis abundants de la ciutat romana d'Aeso (la Isona actual) i la seva àrea d’influència, va donar pas, ja a l’època medieval, a una variada mostra d’arquitectura religiosa i militar exemplificada per l'església de Santa Maria de Covet o el Castell de Llorda o ambdós del segle XI. El dramàtic episodi de la guerra civil també ha quedat enregistrat a Isona i Conca Dellà amb un conjunt de construccions bèl·liques com búnquers i trinxeres. Ens endinsem a la història d’aquest petit municipi!

MONUMENTS HISTÒRICS

  • El Museu de la Conca Dellà: Gestiona el patrimoni històric i natural de la Conca Dellà. S’estructura en tres espais diferents: la planta baixa mostra una presentació de la Conca Dellà, fent èmfasi en els seus elements patrimonials. A la primera planta es poden observar diferents objectes recuperats durant les excavacions arqueològiques dutes a terme a la ciutat romana d’Aeso. Finalment, a la segona planta es mostren restes de diferents tipus de dinosaures que van viure a la Conca fa 65 milions d’anys. Ofereix visites guiades a diferents elements patrimonials de la Conca Dellà.www.parc-cretaci.com.
  • Castell de Llordà: Palau residencial del segle XI, que va ser propietat d’Arnau Mir de Tost. Consta de dos recintes: l’inferior, tancat per un mur que va de cingle a cingle, conté l’església i la canònica, com també el que devia haver estat l’antic poble; el superior constitueix el veritable castell, on trobem separats l’edifici noble, al punt més elevat, i les estances del servei o de la tropa, en un nivell més baix.
  • Església de Santa Maria de Covet: L’església parroquial de Santa Maria (segle XII) és al centre del petit poble de Covet, al sud del municipi d’Isona i Conca Dellà. És un edifici d’una sola nau amb transsepte de la qual surten l’absis i dues absidioles, tots oberts amb finestres de doble esqueixada. La façana principal presenta dues torres amb escales al seu interior que porten a una galeria porxada que dóna sobre la nau. La portada es llegeix de fora cap endins, transmetent la idea que, com més ens atansem al centre, més a prop som de Déu i de la salvació de l’ànima. És un dels conjunts d’escultura romànica més excepcionals dels que es conserven a Catalunya i fou declarat monument nacional l’any 1921.

ESPAIS NATURALS

  • Estanys de Basturs: Juntament amb els de Banyoles i Montcortès, representen els estanys d’origen càrstic més importants de Catalunya. A Basturs, el conjunt aqüífer és format per dos estanys circulars, essent-ne l’un més del doble de gran que l’altre. L’elevat contingut en calç de les seves aigües condiciona que hi visquin espècies vegetals i animals que no es troben en altres espais aquàtics del nostre país. A causa de la seva singularitat natural són inclosos dins del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.
  • Jaciment paleontològic de la Posa: Aquest jaciment paleontològic és constituït per una enorme superfície corresponent al sostre d’un estrat de gres on es conserven més de 2.000 depressions arrodonides o ovalades. Atès que des de fa molt temps se sap que tota la zona de la Conca Dellà té una riquesa excepcional en restes de dinosaures, quan es va descobrir el jaciment es va considerar que les depressions conservades a la Posa corresponien a petjades de dinosaures. No obstant això, el jaciment presenta una sèrie de característiques que van fer dubtar als paleontòlegs. Per aquesta raó, es va fer un estudi molt detallat del jaciment que posa en dubte la teoria antiga. Actualment es creu que les depressions que s’observen al jaciment podrien haver estat causades per l’activitat alimentària d’un grup de peixos: les rajades.

Mapa