Aquest mes de setembre tindrà lloc la inauguració oficial de l'antiga farmàcia de Vallbona de les Monges, un dels espais més emblemàtics del monestir medieval, situat al poble homònim, a la comarca de l’Urgell.

L’antiga farmàcia del monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges, un dels tres pilars —juntament amb Poblet i Santes Creus— de la Ruta del Cister, quedarà oficialment inaugurada com a espai obert al públic l’1 de setembre. Considerat un dels tresors del monestir cistercenc, l’espai ha estat museïtzat i conté tota mena d’elements, productes i estris relacionats amb la pràctica farmacèutica, la majoria del segle XVIII.

Situada en una gran sala gòtica d’arquitectura austera, la farmàcia presenta estris molt singulars: pots de ceràmica, morters, balances, pesos, herbes medicinals, botelles de vidre verd amb formes curioses per destil·lar els ungüents. També hi trobem ampolletes de vidre petites que encara guarden algun producte medicinal, pots de ceràmica o elvarel·los l’època dels quals s’esbrina per la forma i el color (els blaus esmaltats són els més antics i daten del s. XV, els pots blancs i blaus són de segles posteriors, concretament del XVI fins al XIX). Com a curiositat, en els pots blancs i blaus hi podem llegir els noms d’herbes medicinals com “goma aràbica”, “coriandre” o “cordialer” (un preparat per al cor).

La farmàcia es pot contemplar en el marc de les visites guiades que es fan diàriament al monument (consulteu informació al web). Cal recordar que, després de molts anys d’esforç per a la restauració i la museïtzació de la farmàcia monàstica, aquest espai es va obrir al públic l’any passat gràcies a una inversió de més de mig milió d’euros de l’Obra Social "la Caixa".

Vallbona de les Monges, el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya, amb més de 850 anys d'història, és habitat per una comunitat de monges que combinen el seu treball i l’oració amb les visites guiades i l’artesania. La història del monestir s’inicia l’any 1153, quan l’ermità Ramon de Vallbona congrega una comunitat mixta d’ermitans. El 1176, després que els homes se n'anessin al Montsant, unes monges vingudes de Tulebras (Navarra) es van unir a la comunitat i es van integrar a l'orde del Cister. Les restes de les reines de la Corona d'Aragó Violant d'Hongria, esposa de Jaume I el Conqueridor, i la seva filla Sança d'Aragó descansen al monestir.

L'església constitueix un clar exemple de transició romanicogòtica. La planta de creu llatina consta d'una sola nau i de tres absis rectangulars amb ornamentació escultòrica. Cadascuna de les galeries del claustre és d'un estil diferent: àrab, romànic i gòtic. La sala capitular (segle XIV) acull una imatge de Nostra Senyora de la Misericòrdia (segle XV).

Creada l’any 1989, la Ruta del Cister és formada per 65 municipis de les comarques de l’Urgell, la Conca de Barberà i l’Alt Camp, que tenen en comú l’existència d’un monestir cistercenc a la zona. La marca de referència en l’àmbit del turisme cultural no només difon els tres monuments religiosos (Vallbona de les Monges, a la demarcació de Lleida, i Poblet i Santes Creus, a la província de Tarragona), sinó que promociona també l’artesania, la gastronomia, les festes i les fires, el turisme rural, el senderisme, els pobles amb caràcter (com ara Vallbona de les Monges, Guimerà o Tàrrega), la història i la natura.

Més informació:

Monestir de Vallbona de les Monges
Tel. 973 33 02 66
Web: http://www.monestirvallbona.cat