• 

---

El Govern ha aprovat l’ampliació dels límits geogràfics del Parc Natural de l’Alt Pirineu en 9.466,91 hectàrees noves, amb la inclusió de sectors d’alt interès natural i paisatgístic, de fons de vall i mitjana muntanya, que havien quedat exclosos en la seva creació l’any 2003. D’aquesta manera l’espai protegit, que enguany celebra el 15è aniversari, passa de les 69.850,30 ha inicials a les 79.317,21 ha actuals.

---

Amb aquesta ampliació de la superfície es tanca un llarg procés que es va iniciar el 2012, a petició de diversos ajuntaments del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, per tal de millorar la gestió del parc i aprofitar l’actiu econòmic que suposa, a més de contribuir a la preservació del patrimoni natural, geològic i cultural d’aquest àmbit.

A més, l’ampliació serveix per ordenar i dotar de coherència la protecció d’aquesta àrea, per tal com incorpora sectors ja inclosos en altres figures de protecció, com ara el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2000.

L’expansió que ara s’ha aprovat suma 9.466,91 hectàrees distribuïdes en 7 nuclis diferents. Per volum de superfície, el nucli que més n’aporta és Farrera, amb 2.585,91 ha, seguit de Rialp, amb 2.093,60 ha; les Valls de Valira, amb 2.044,85 ha; Alt Àneu, amb 1.460,26 ha; Llavorsí, amb 847,37 ha; Soriguera, amb 261,77 ha, i Alins, amb 173,15 ha, on només s’han millorat les delimitacions de diversos enclavaments. 

L’augment de la superfície i la recuperació actual de la capacitat pressupostària de l’òrgan gestor contribuiran a mantenir aquest espai com un referent a Catalunya en desenvolupament sostenible i conservació del patrimoni natural en els pròxims anys.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu és el més extens de Catalunya i ocupa 79.317,21 ha de les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell. L’espai natural, que celebra l’1 d’agost els 15 anys d’història amb una trobada de parcs naturals catalans i una jornada de recerca i investigació, combina una gran diversitat de paisatges propis de l’alta i la mitjana muntanya pirinenques, essent els seus valors naturals rics i variats, com també els elements que formen el seu extens patrimoni cultural, fruit de l’acció humana sobre el territori.

Els visitants hi poden trobar uns 200 hàbitats diferents, 25 espècies de flora amenaçades o rares i 284 espècies de vertebrats. És l'únic indret a Catalunya on creix la savina turífera, com també  poblacions d'espècies amenaçades o rares com l'ós bru, l'almesquera, el trencalòs, el gall fer, la perdiu blanca, el mussol pirinenc, el pardal d'ala blanca, el pela-roques, la sargantana pallaresa o el tritó pirinenc, entre d'altres. 

El parc conté, a més, set espais d’interès geològic inclosos en l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya, com també un extens patrimoni arquitectònic en forma de jaciments vinculats a l’activitat ramadera des del Neolític, d’ermites, bordes, cabanes, orris, pletes, moles, serradores hidràuliques i forns de calç, entre d’altres. Recull tradicions i festes d’interès cultural, artístic i turístic, declarades Patrimoni Immaterial de la UNESCO com les Falles del Pirineu, aplecs i fires ramaderes.

L’espai natural va assolir el 2017 els 314.000 visitants anuals, que van generar un impacte econòmic directe vinculat amb el turisme a les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell de prop de 14 milions d’euros. Segons un treball tècnic elaborat per l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, al parc s’hi desplacen més homes (68,3%), d’entre 32 i 51 anys (52,8%), que resideixen a la demarcació de Barcelona (47%) i Lleida (22,1%). La majoria accedeix al parc amb vehicle particular (80%), en parella (33,8%) o en família (27,8%) i en grups de 3,4 persones de mitjana. L'hotel i el càmping són la tipologia d'allotjament més utilitzada (17,5% i 12,5%, respectivament), encara que més del 41% dels visitants del parc no s'allotgen a la zona durant la seva visita (s’inclouen els que disposen de segones residències).

Entre les activitats practicades, el treball evidencia un increment notable en la realització de passejades curtes o suaus i detecta canvis importants de les activitats segons la localització de l’accés escollit. Aquest és el cas, per exemple, del notable augment de la pràctica de muntanyisme a l'accés de Tavascan, que va pujar un 35% en el període entre el 2011 i el 2017.

Parc Pirinenc de les Tres Nacions
El Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Parc Natural Regional de Pyrénées Ariégeoises a França i els parcs naturals andorrans de la Vall de Sorteny i de les Valls del Comapedrosa s’uniran, mitjançant un acord que se signarà el 24 d’agost, per crear una marca d’identitat comuna, anomenada “Parc Pirinenc de les Tres Nacions”, de promoció turística, dinamització i intercanvis en matèria de patrimoni natural i sostenibilitat.

Aquesta marca servirà per facilitar la promoció turística conjunta amb l’objectiu de posicionar aquesta àrea geogràfica transfronterera en el mapa del turisme de natura a Europa. Es tracta d’una de les àrees protegides transfrontereres més grans del continent europeu, que suma més de 428.700 hectàrees i 158 municipis.

L’acord permetrà desenvolupar i potenciar els intercanvis i les col·laboracions entre les comunitats de les valls de banda i banda de la frontera, per implementar accions al voltant del patrimoni natural i cultural, tant el material com l’immaterial: el paisatge, els itineraris transfronterers, les iniciatives per al desenvolupament sostenible, la valorització dels recursos i el desenvolupament de l’economia local, la mobilitat, el turisme sostenible i l’ecoturisme, la promoció d’energies renovables i l’adaptació al canvi climàtic.

 

Més informació:

Parc Natural de l’Alt Pirineu
Tel. 973 62 23 35
Web: http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/alt-pirineu

Casa dels Parcs dels Pirineus-Oficina del Parc Natural a l’Alt Urgell
Tel. 973 36 09 54