 |  |  |
 |
| |||||
| La plantació de romaní, roses, assutzenes i lavandes completarà el procés de renovació del claustre, un dels elements més atractius i singulars de la catedral antiga de Lleida. Aquesta catedral forma part del conjunt monumental del Turó de la Seu Vella, un destacat recinte medieval que actualment opta a Patrimoni Mundial de la Humanitat. Amb aquesta actuació, els responsables del monument volen recrear amb més fidelitat l’aspecte que devia tenir el claustre en el període en què va ser construït, cap als segles XIII i XIV, època en què aquests espais eren ocupats majoritàriament per plantes aromàtiques i arbustives mediterrànies. Es tracta de plantes que requereixen poca aigua i que destaquen pel seu cromatisme i virtuts aromàtiques. Prèviament a la plantació de les plantes citades, es va procedir a eliminar la gespa i a talar una desena d’arbres considerats poc apropiats per a aquest espai monumental, les arrels dels quals podien afectar l’estructura de l’edifici i que, a més, implicaven la utilització d’una quantitat excessiva d’aigua, que també danyava els fonaments de la construcció. Aquest estiu hi han estat plantades provisionalment diverses flors de temporada, en espera de la col·locació de la vegetació definitiva. També ha estat substituït l’antic sistema de reg per aspersió —que podia malmetre les parts sorrenques del claustre— per un sistema gota a gota. L’anomenada Seu Vella està formada per quatre construccions diferenciades: el claustre, el temple, el campanar i la Canonja —la part menys interessant—, on feien la vida quotidiana els canonges. El claustre, de dimensions considerables, té una atípica situació, a ponent de l’església, i el seu costat meridional és obert en galeria sobre la ciutat; la construcció va ser feta en aproximadament 150 anys i va començar amb les robustes formes del romànic fins a arribar a la lleugeresa del gòtic florit al segle XV (amb un total de disset arcades, de les quals solament dues repeteixen la decoració de les traceries). El temple és una construcció romànica de tres naus i un llarg creuer, amb una sèrie de capelles funeràries incorporades als segles XIV i XV i que pertanyen a les principals famílies nobles; hi destaquen les portes romàniques, amb la seva singular decoració, i molt especialment la Porta dels Fillols . El campanar té seixanta metres d’alçada i pertany al tipus de campanars octogonals que caracteritzen el gòtic català. L’obra va ser començada al segle XIV i finalitzada al XV. Està formada per dos cossos que tenen sengles escales de cargol, que després de 238 esglaons porten al punt més alt de tota la ciutat i permeten gaudir d’un extraordinari panorama.
Més informació: Consorci del Turó de la Seu Vella | ||||||