 |  |  |
 |
| |||||
| L’itinerari inclou el jaciment del Molí d’Espígol de Tornabous (l’Urgell), la fortalesa dels Vilars d’Arbeca (les Garrigues) i el poblat dels Estinclells de Verdú (l’Urgell), tres punts rellevants de la cultura ilergeta que poden esdevenir nodes d’atracció per als turistes culturals que visiten el territori de la plana de Lleida. El programa de promoció dels jaciments ilergets preveu, entre altres accions, senyalitzar convenientment la ubicació dels enclavaments arqueològics i les singularitats dels relats que ofereixen, una acció que finança directament i íntegrament l’IEI i que ascendeix a 15.500 euros. Per tal de coordinar la implementació d’aquesta senyalització, la vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), Rosa Pujol, es va reunir amb els alcaldes dels tres municipis on s’ubiquen els jaciments: l’alcalde de Tornabous, Amadeu Ros; l’alcalde d’Arbeca, Joan M. Simó, i l’alcalde de Verdú, Josep Mas. Cal remarcar que el desenvolupament de la cultura ibèrica a les terres de Lleida compta amb jaciments de primeríssim nivell, com el Molí d’Espígol, els Vilars i els Estinclells, sense els quals difícilment es podrien entendre amb tota la seva complexitat aspectes tan diversos i rellevants com les formes de vida dels nostres avantpassats ilergets o la incorporació de les terres lleidatanes dins les civilitzacions històriques mediterrànies. El poblat ibèric del Molí d'Espígol de Tornabous constitueix un dels exemples d’urbanisme més desenvolupat entre les poblacions dels ilergets. Consta de dos espais arqueològics ben definits: l’àmbit urbà, on es troben les restes visibles i visitables actualment, i un àmbit suburbà, que s’estén vers el nord, més enllà de les muralles de l’“oppidum”. Així mateix, cal destacar l’existència d’una antiga bassa o estanyol a la banda sud-oest, actualment dessecada, fora del nucli emmurallat, que segurament garantia el subministrament d’aigua a l’assentament. La fortalesa dels Vilars d’Arbeca va ser construïda fa 2.800 anys i és única en el món ibèric català. Les seves característiques defensives la feien inexpugnable: una muralla de 5 m d’amplada amb dotze torres, una barrera de pedres clavades i un fossat de 13 metres d'amplada i 4 de profunditat. Era, sens dubte, l’expressió del poder d’un príncep o cabdill sobre les comunitats del territori circumdant. El poblat ibèric dels Estinclells de Verdú és un petit assentament fortificat construït durant el segle III aC i abandonat al voltant del 200 aC, que presenta un fossat de barrera de dimensions modestes, actualment en curs d’excavació. Els treballs han permès excavar el primer nivell de rebliment del fossat i posar al descobert la major part del seu recorregut.
Més informació: Diputació de Lleida Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida | ||||||