 |  |  |
 |
| |||||
| Els amants del trekking estan d’enhorabona: la ruta de trekking “Ramat de camins”, un itinerari inspirat en el que van fer l’any 1956 Camilo José Cela i Josep Maria Espinàs pel Pirineu de Lleida, ja és una realitat. La ruta, que cobreix més de 300 km, recorre espectaculars paratges de les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça. Segons Cesc Capdevila, promotor i dinamitzador de la ruta, es tracta d’un itinerari que permet conèixer molt acuradament el territori, ja que passa per 70 pobles pirinencs, i que en la seva major part es pot fer durant totes les estacions de l’any. Tot i que sencera requereix quinze dies, “es pot fer a mida, amb etapes curtes que es poden cobrir en un cap de setmana o un pont”. Capdevila, que ha fet trekkings per molts continents, creu que “el Pirineu no té res a envejar a altres llocs del món”. L’origen d’aquesta proposta és força curiós. L’any 2006 es va dur a terme un seguit d’actes culturals per rememorar el viatge pel Pirineu fet per Camilo José Cela i Josep Maria Espinàs, el qual es va plasmar respectivament en els llibres Viaje al Pirineo de Lérida i Viatge al Pirineu de Lleida. Un d’aquests actes fou contractar l’escriptora i senderista Núria Garcia Quera perquè tornés a fer el viatge dels escriptors i n’escrivís un relat. Així va néixer, l’any 2012, el llibre Nou viatge al Pirineu, basat en els recorreguts fets per l’autora per antics camins veïnals que uneixen els pobles pirinencs, evitant sempre l’asfalt. Basada precisament en aquestes caminades va néixer la ruta “Ramat de camins”, que va prendre el nom d’una associació creada l’any 2008 per dinamitzar el territori amb propostes turístiques i culturals i batejada amb el nom de ”Un ramat de camins. Associació Pirinenca per al foment de la cultura i el turisme”. El nom també fa referència a l’expressió pirinenca “un ramat de camins” (quan algú ha fet una cosa moltes vegades, diu que l’ha feta “un ramat de camins”). La iniciativa també inclou la possibilitat d’“apadrinar” un camí, proposta destinada a promoure la conservació dels camins vells. “Ramat de Camins” té més de 300 km de senders i els ens públics (ajuntaments, consells comarcals, parcs, etc.) no poden fer-se càrrec de la totalitat d’aquestes vies lentes, per la qual cosa qualsevol empresa o particular pot “apadrinar” un camí mitjançant una d’aquestes modalitats: apadrinament “Mecenes” (fer-se càrrec de la despesa de l’arranjament d’un tram); apadrinament “Guaita” (consistent a recórrer de tant en tant un camí i comunicar si hi ha patologies), i apadrinament “Lo Comú” (consistent a triar un camí i encarregar-se del seu manteniment). A canvi de l’apadrinament, apareix el nom i el logotip (en el cas d’empreses) al web Ramat de Camins, a la fitxa de l’etapa en la qual es trobi el camí i en altres publicacions que es generin. D’altra banda, “Camí amic” és un projecte per conscienciar els infants i la joventut de la importància dels camins com a patrimoni. El projecte està pensat per a escoles i instituts de secundària, les diferents classes dels quals poden “adoptar” un camí de la xarxa de “Ramat de Camins”. A partir del “Camí amic”, es pot fer una sortida anual (adaptada als diversos nivells escolars i als seus currículums) per recórrer-lo i estudiar la seva situació en el mapa, les plantes i flors, els animals que es poden veure, el paisatge, els topònims, el patrimoni cultural, etc. Més informació: Cesc Capdevila i Torrell | ||||||