 |  |  |
 |
| |||||
| El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida hi participarà dins de l’espai de l’Agència Catalana de Turisme, amb el córner Pirineus, on hi seran presents els consells comarcals de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Solsonès i la Val d’Aran, i amb el córner Terres de Lleida, amb la participació dels consells comarcals de les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell. El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida presentarà com a novetat el projecte “Moturisme Ara Lleida”, pioner a Espanya, per promocionar de manera específica el segment del turisme vinculat amb els aficionats a viatjar amb moto. En l’actualitat, a la demarcació de Lleida hi ha 40 establiments d’allotjament turístic i altres 28 de restauració, cafeteries i museus, entre d’altres, que ofereixen un seguit de serveis a les seves instal·lacions específicament pensats per atendre les necessitats i facilitar al màxim la comoditat al turista motoritzat. També s’informarà del distintiu, pioner a Catalunya, “Benvinguts! Senderistes i cicloturistes”, que s’ha atorgat a 40 establiments d’allotjaments turístic de les comarques de Lleida que acrediten que disposen d’un conjunt de serveis que s’adeqüen als practicants de senderisme i cicloturisme. La plana de Lleida ha creat una vintena de nous paquets experiencials, que se centren en 12 eixos temàtics diferents que són astronomia, Camí de Sant Jaume, castells, celebrity, citybreak, cultura, enoturisme i oleoturisme, gastronomia, història, natura, pobles amb encant i vida rural. Aquests packs es comercialitzen, entre d’altres plataformes, per mitjà de l’Agència Catalana de Turisme. La Diputació de Lleida ha senyalitzat la cinquena de les rutes d’evasió dels jueus de l’Holocaust pel Pirineu de Lleida, que se suma a les quatre que ja formen part del projecte “Perseguits i salvats”. El nou itinerari enllaça les comarques de la Val d’Aran i el Pallars Sobirà, des del Tuc dera Girèta, Montgarri, Pont de Perosa, Bordes de Perosa i refugi Fornet fins arribar a Alòs d’Isil. Aquests senders –com la resta de traçats senyalitzats– foren usats a la II Guerra Mundial per milers de jueus que van salvar la vida gràcies a les xarxes d’evasió creades per organitzacions de resistència i ajut jueves i gràcies també a la solidaritat dels lleidatans. “Perseguits i salvats” és una iniciativa impulsada i coordinada per la Diputació de Lleida, la qual –per mitjà de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Patronat de Turisme i la col·laboració d’ajuntaments i consells del territori– identifica i senyalitza cinc itineraris per la Val d’Aran, la Cerdanya, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà, que foren utilitzats per més de 20.000 jueus durant l’Holocaust. Un total de 151,6 quilòmetres de recorregut per camins i espais diversos, que suposen la recuperació cultural i de la memòria històrica, a més de la promoció turística del Pirineu lleidatà. La Unesco va decidir l’1 de desembre del 2015 declarar les falles i la festa del foc del Pirineu Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Aquesta distinció beneficia 63 pobles, dels quals 17 de Catalunya –15 de les comarques de Lleida–, 9 d’Aragó, 3 d’Andorra i 34 de França que celebren aquesta tradició d’origen ancestral per Sant Joan. Les falles de la demarcació de Lleida incloses a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco són les de Boí, Taüll, Erill la Vall, Barruera, Durro, el Pont de Suert, Llesp, Casós, Vilaller i Senet, a la comarca de l’Alta Ribagorça; Arties i Les, a la Val d’Aran; Isil i Alins, al Pallars Sobirà, i la Pobla de Segur, al Pallars Jussà. Amb aquesta declaració la Vall de Boí té dos reconeixements de la Unesco, atès que l’any 2000 es va declarar el seu conjunt romànic –format per vuit esglésies i una ermita– Patrimoni Mundial. A més, el conjunt d’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica va ser declarat Patrimoni Mundial el 1998. El conjunt engloba 757 jaciments i pintures rupestres, dels quals uns quants són situats a les comarques de Lleida. D’altra banda, el Consell de Patrimoni Històric va decidir incloure la candidatura del Turó de la Seu Vella a la llista indicativa de l’Estat que es presentarà a la Unesco perquè el conjunt monumental pugui optar a ser declarat Patrimoni Mundial. Quan el Consorci del Turó de la Seu Vella consideri que la candidatura ha arribat a la màxima excel·lència, la proposarà a l’Estat. L’Estat decidirà, entre tots els béns de la llista indicativa, el que consideri més adequat per presentar a París davant de la Unesco per optar a ser declarat Patrimoni Mundial. El Patronat de Turisme també promocionarà el conjunt de les 11 estacions d’esquí del Pirineu de Lleida, que continua representant una de les millors ofertes de neu de l’Estat espanyol, amb 493,70 km de pistes entre alpí i nòrdic i 92 km de circuits per a raquetes. Els complexos hivernals disposen d’un total de 245 pistes, 77 remuntadors, capacitat per transportar 110.626 passatgers/hora i més de 110 km de superfície innivada amb 1.385 canons de neu. A més, al voltant de les estacions hi ha més de 25.000 places d’allotjament entre hotels, càmpings, apartaments i turisme rural, al marge de les segones residències. La temporada 2015 de turisme actiu i esports d’aventura va disposar de 234 empreses, distribuïdes pel conjunt de les 13 comarques lleidatanes, que van oferir una cinquantena d’activitats de terra, d’aire i d’aigua de dificultat variable i pensades per a públics de tot tipus i edat. Un any més la demarcació de Lleida manté el lideratge a l’Estat espanyol en aquest àmbit i constitueix un referent bàsic en les activitats d’aigua, de terra i d'aire. El ràfting és el producte estrella de les diferents modalitats de turisme actiu i esports d’aventura, seguit del descens de barrancs. Pel que fa als esports de terra, les activitats de trekking-senderisme se situen en la primera posició. L’ens de la Diputació de Lleida també promocionarà el Tren dels Llacs, recorregut turístic i paisatgístic amb tren entre la ciutat de Lleida i la Pobla de Segur orientat bàsicament al turisme familiar, que l’any 2016 arribarà a la seva vuitena temporada. El Tren dels Llacs té com a atractiu un paisatge singular i múltiples possibilitats lúdiques i gastronòmiques per als visitants al llarg del recorregut per les comarques del Segrià, la Noguera i el Pallars Jussà. El tren passa pels embassaments de Sant Llorenç, Camarasa, Cellers i Sant Antoni, voreja el riu Noguera Pallaresa i travessa els impressionants congostos de Terradets i Collegats. El servei es fa amb material mòbil de més de 50 anys remolcat per dues locomotores dièsel acoblades dels models 10817 i 10820, que es van construir l’any 1968 i estaven concebudes per prestar serveis mixtos de línia i maniobres. Són conegudes també com “ye-yés”. El material remolcat és format per cinc cotxes d’època de la sèrie 6000. El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, l’únic parc nacional de Catalunya, va complir el 21 d’octubre 60 anys des de la seva creació. Durant el 2015 han tingut lloc una sèrie d’activitats i esdeveniments especials per celebrar aquesta efemèride. La Diputació de Lleida, mitjançant el Patronat de Turisme, ha volgut sumar-se a aquesta celebració i ha donat a conèixer la seva riquesa i singularitat amb una campanya de comunicació per mitjà de les xarxes socials amb una àmplia bateria de publicacions per a Twitter, Facebook i Instagram. La campanya també ha servit per crear una interacció amb els usuaris que han compartit fotos, experiències, records i vivències de tots aquells qui ja han visitat el parc. Les novetats de les comarques de Lleida L’estany d’Ivars i Vila-sana, situat a la comarca del Pla d’Urgell, celebra el desè aniversari de la seva recuperació. Durant aquest temps, s’hi han creat una vintena de petites illes, diferents embarcadors, miradors, dos pàrquings, passarel·les, entre d’altres. En l’actualitat, s’hi han registrat més de 200 espècies d’aus, entre sedentàries, hivernals, estivals o de pas. La Ruta del Cister ha complert 25 anys d’existència com a marca turística ben consolidada. Creada l’any 1989, la Ruta del Cister és formada per 65 municipis de les comarques de l’Urgell, la Conca de Barberà i l’Alt Camp, que tenen en comú l’existència d’un monestir cistercenc a la zona. La marca de referència en l’àmbit del turisme cultural no solament difon els tres monuments religiosos (Vallbona de les Monges, a la demarcació de Lleida, i Poblet i Santes Creus, a la província de Tarragona), sinó que promociona també l’artesania, la gastronomia, les festes i les fires, el turisme rural, el senderisme, els pobles amb caràcter (com ara Vallbona de les Monges, Guimerà o Tàrrega), la història i la natura. Un dels grans revulsius per al territori ha estat el GR-175, un camí alternatiu de 105 km –es pot fer a peu i amb bicicleta– que uneix els tres monestirs i transcorre enmig de la natura. A més, s’ha creat un carnet cultural. Així, amb la compra de l'entrada conjunta dels monestirs cistercencs de la Ruta del Cister (Vallbona de les Monges, a la comarca de l’Urgell; Santes Creus, a l’Alt Camp, i Poblet, a la Conca de Barberà) els visitants podran gaudir de descomptes en l'oferta cultural d'aquest territori, que inclou 38 propostes entre museus, cellers modernistes, pobles medievals, visites guiades, coves, aventura, art rural, artesans, etc. L’embassament de Canelles, a la comarca de la Noguera, ha ampliat l’oferta lúdica amb noves rutes i excursions amb un Aqua Bus, un vaixell ecològic de 12 places per navegar pel pantà i pel congost de Mont-rebei. El projecte de cooperació catalana "Fem Parc" reuneix les diferents propostes d'ecoturisme que es poden dur a terme al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al Parc Natural de l'Alt Pirineu i al Parc Natural Cadí-Moixeró. Al municipi d’Odèn, al Solsonès, ha obert les portes el Salí de Cambrils, en què es pot passejar per l’antic complex on es fabricava la sal i gaudir dels banys termals que provenen de la font de Ribera Salada. L’espai Dinosfera, el centre d’interpretació paleoambiental de Coll de Nargó (l’Alt Urgell), ha reobert les portes després de renovar la museografia. Com a gran novetat, la infraestructura incorpora una reproducció d’un titanosaure de set metres de longitud. El visitant també podrà conèixer com és la reproducció dels rèptils actuals i quines diferències i semblances hi ha amb la reproducció dels dinosaures. La Val d’Aran aposta per les proves esportives. El pròxim 10 de juliol acollirà la sortida de l’etapa del Tour de França 2016 amb final a Andorra. La 37a edició de la Marxa Beret tindrà lloc del 5 al 7 de febrer i per primera vegada serà Campionat d’Europa de Maratons d’esquí. A més, del 17 al 19 de juny la Val d’Aran serà la capital del mountain bike nacional amb la disputa de la Pedals de Foc NonStop. D’altra banda, amb la finalitat de dinamitzar i promocionar el turisme francès al territori aranès, el Conselh Generau d’Aran i Baqueira Beret obren la seva primera oficina de turisme conjunta fora del territori, en aquest cas a Tolosa de Llenguadoc. Després de la bona acceptació que ha tingut el primer any de la ruta del Tour de l’Aneto, els organitzadors han decidit unir en un itinerari a peu el Parc Natural Posets-Maladeta i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La ruta 2 parcs tindrà 9 etapes, un recorregut de 155 km i un desnivell acumulat de 15.520 m, amb sortida i arribada a Vielha. La Seu d’Urgell i Sort acolliran l’any 2019 els Mundials d’eslàlom, descens i freestyle d’aigües braves. El Mundial de freestyle (estil lliure) es disputarà el mes de juliol del 2019 a Sort. La Seu d'Urgell acollirà els Mundials d'eslàlom i descens, en la seva modalitat esprint, al setembre d'aquest mateix any. A més, la Seu d'Urgell es convertirà el 2017 en la capital dels esports a la natura, atès que acollirà el Congrés Europeu d'Esports a la Natura (ENOS'2017). D’aquesta manera, es valora el potencial de turisme i esport a la naturalesa que ofereixen la Seu d'Urgell i la comarca de l’Alt Urgell. El Congrés Europeu d'Esports a la Natura serà organitzat conjuntament per l'Ajuntament de la Seu d'Urgell i l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC). Aquest congrés és obert a la participació d'agents vinculats al turisme, l'esport, el medi ambient i el desenvolupament local que té com a objectiu compartir estratègies de desenvolupament en activitats esportives en el medi natural.
Més informació:
| ||||||