Cornel Straver, director d’Alan Rogers Travel Group, un dels ponents de la jornada, va manifestar que “la demarcació de Lleida, amb les zones pirinenques al capdavant, és una zona molt atractiva per als holandesos, que viuen en un país quasi sense muntanya, i en aquest sentit cal incrementar la promoció per tal que el turista holandès conegui tan bé l’interior de Catalunya com les seves costes”. Straver, referint-se als campistes i als turistes en general, va asseverar que el visitant holandès busca gastronomia, esports d’aventura, senderisme i paisatge, “elements que precisament constitueixen els punts forts de l’oferta lleidatana”. 

El director d’Alan Rogers Travel Group va afirmar que hi ha molts turistes holandesos, danesos i britànics que busquen “zones d’interior amb paisatge, activitats experiencials, gastronomia i vins” i que Lleida pot competir sense problemes amb altres destinacions com la Toscana italiana, sempre que potenciï les seves campanyes de captació de turistes en aquests mercats.

Ralph Heinze, administrador de la prestigiosa empresa europea Servicios Turísticos Heinze Latzke, creu també que els càmpings i la resta d’allotjaments de Lleida tenen moltes possibilitats i haurien d’apostar encara més per les campanyes de difusió internacional conjuntes i recolzades per l’Administració. Igualment, Heinze creu que les estacions d’esquí de Lleida són molt interessants per al client britànic, “que al seu país té infraestructures de neu molt bàsiques i ha de viatjar a altres països per esquiar”.

Jornada Procamping
D’altra banda, María Luisa Fanjul, professora de la Universidad Alfonso X el Sabio de Madrid, va manifestar que els càmpings de Lleida, que ja disposen d’un context paisatgístic fantàstic, han d’anar a buscar nous sectors de mercat i tematitzar-se. Fanjul va dir que el sector del càmping evoluciona i busca noves tipologies de clients (com els singles, els divorciats o els prejubilats) i es tematitzen (ofereixen activitats concretes), ja que avui dia no n’hi ha prou d’estar situat en un paratge bonic i disposar de bones instal·lacions. Els participants en la jornada van manifestar que, així com els càmpings de costa ja tenen elements de referència (la platja i el mar), els càmpings d’interior i de muntanya busquen la “tematització” en àmbits com el senderisme, la BTT, l’escalada, l’enoturisme o qualsevol altra activitat que sigui atractiva per a determinats col·lectius.

En aquesta línia, Marta Cortina, presidenta de l’Associació de Càmpings de Lleida, va explicar la iniciativa Càmpings Bike & Run (CB&R), engegada l’any 2014 per un grup de càmpings que ofereixen camins verds per gaudir del senderisme, el running o la bicicleta de muntanya (BTT). Aquestes rutes tenen sempre sortida i arribada des de cada càmping i travessen paratges de gran interès paisatgístic o monumental. Marta Santamarina, directora d’Ediciones Peldaño, va defensar que els càmpings han d’associar-se a l’anomenat slowtravel (viatjar amb calma), concepte que agrupa l’slowfood (gastronomia), l’slowwalk (senderisme) i l’slowluxury (wellness o salut).

El pont penjat de Mont-rebei
El pont penjat del congost de Mont-rebei va ser un dels exemples d’infraestructura de muntanya d’èxit esmentats en el decurs de la jornada sobre l’“Impuls turístic local per mitjà d’infraestructures que potencien l’oferta en espais naturals”. Una de les principals conclusions de la jornada va ser que la instal·lació de ponts penjats i passarel·les en rutes de gran valor paisatgístic afavoreix l’obertura al públic d’espais naturals i la creació de productes turístics de tot tipus, que impulsen l’economia de moltes poblacions petites situades en zones de muntanya.

La passarel·la metàl·lica per a vianants del congost de Seguer, accés al de Mont-rebei, té 36 metres de longitud, uneix els territoris de Catalunya i Aragó per les comarques de la Noguera i la Ribagorza i es va inaugurar a l’estiu del 2013. Per accedir al pont penjat hi ha un camí que surt del nucli de Montfalcó i arriba fins al congost de Seguer. Per superar el desnivell de les seves parets verticals s’hi han construït dues passarel·les metàl·liques i de fusta, enganxades a la roca. El pont comunica els marges català i aragonès del riu Noguera Ribagorçana. El camí natural té una longitud total de 4.036 metres i pretén contribuir a la diversificació econòmica de la zona potenciant el senderisme, l'oferta turística i d'esports, a més de la conservació dels espais naturals mitjançant l'educació mediambiental. A Lleida es poden trobar infraestructures instal·lades a Barruera, Rialp, Baro i el Pla de Boet (Àreu).

Els ponts penjats, especialment per a vianants i ciclistes, situats en zones de difícil accés permeten obrir o recuperar senders que transcorren per paisatges de muntanya de gran bellesa i creuen rius i barrancs, i, alhora, milloren la comunicació i el turisme. A més de facilitar la pràctica d’esports a l’aire lliure com el senderisme i el ciclisme, es crea una nova oferta d’esports d’aventura com ara l’escalada, el piragüisme, el barranquisme, etc. A més, es produeix un augment considerable del nombre de turistes i, de retruc, l’obertura de nous establiments hotelers i comercials i, fins i tot, d’agències de viatges, que ajuden a millorar l’economia dels municipis petits.

La 2a edició d’Innocamping (Saló Nacional Professional de Serveis i Equipaments per als Càmpings i Empreses del Lleure a l’Aire Lliure) va tenir lloc del 13 al 16 d’octubre al recinte de Fira de Lleida paral·lelament al saló Municipàlia.

Més informació:

Premsa Fira de Lleida
Tel. 973 22 15 96
sebastia@scomunicacio.com