LES COMARQUES DE LLEIDA EXPOSEN LA SEVA OFERTA TURÍSTICA A FITUR
Les noves propostes turístiques de les comarques de Lleida tindran un lloc destacat en l'oferta turística de Catalunya present a la 37a edició de la Fira Internacional de Turisme-Fitur 2017, que se celebrarà del 18 al 22 de gener a Madrid. La Diputació de Lleida, per mitjà del Patronat de Turisme, serà present a Fitur 2017 per tal de donar a conèixer tota l’oferta de turisme que proposa la demarcació de Lleida (neu, esports d’aventura, natura, productes culturals i gastronòmics, etc.), a més de la seva capacitat internacionalitza-dora.
El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida hi participarà dins de l’espai de l’Agència Catalana de Turisme, amb el córner Pirineus, on hi seran presents els consells comarcals de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Solsonès i la Val d’Aran, i amb el córner Terres de Lleida, amb la participació dels consells comarcals de les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell.
El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida donarà a conèixer el projecte “Moturisme Ara Lleida”, pioner a Espanya, per promocionar de manera específica el segment del turisme vinculat amb els aficionats a viatjar amb moto. En l’actualitat, a la demarcació de Lleida hi ha 40 establiments d’allotjament turístic i altres 28 de restauració, cafeteries i museus, entre d’altres, que ofereixen un seguit de serveis a les seves instal·lacions específicament pensats per atendre les necessitats i facilitar al màxim la comoditat al turista motoritzat. També s’informarà del distintiu, pioner a Catalunya, “Benvinguts! Senderistes i cicloturistes”, que s’ha atorgat a 69 establiments d’allotjament turístic de les comarques de Lleida que acrediten que disposen d’un conjunt de serveis que s’adeqüen als amants de les activitats a l’aire lliure i del turisme de natura i, en concret, als practicants de senderisme i cicloturisme.
La plana de Lleida ha creat 35 nous paquets turístics experiencials a partir de diferents eixos temàtics que són art, astronomia, arquitectura tradicional rural en pedra seca, balnearis, castells, personalitats, cultura, enoturisme i oleoturisme, fruiturisme i gastronomia, història, natura, viles singulars, turisme actiu i vida rural. La promoció i la difusió dels paquets es fa mitjançant l’assistència a fires, jornades de comercialització o workshops en què participa el Patronat de Turisme, com també a través del web del Patronat (http://bookexperience.aralleida.com) i el de l’Agència Catalana de Turisme (http://bookexperience.Catalunya.com).
Les principals novetats de les comarques de Lleida
El Patronat de Turisme també promocionarà el conjunt de les 11 estacions d’esquí del Pirineu de Lleida, que continua representant una de les millors ofertes de neu de l’Estat espanyol, amb 492,90 km, entre alpí i nòrdic, distribuïts en un total de 242 pistes, 94 km de circuits de raquetes i més de 4.200 hectàrees esquiables. Els complexos hivernals tenen una capacitat per transportar 112.204 viatgers/hora per mitjà dels 79 remuntadors. També disposen de 1.382 canons d’innivació i més de 26.000 places d’allotjament turístic reglat a les proximitats de les diverses estacions, al marge de les segones residències.
La temporada 2016 de turisme actiu i esports d’aventura va disposar de 224 empreses, distribuïdes pel conjunt de les 13 comarques lleidatanes, que van oferir més de 50 d’activitats de terra, d’aire i d’aigua de dificultat variable i pensades per a públics de tot tipus i edat. Un any més la demarcació de Lleida manté el lideratge a l’Estat espanyol en aquest àmbit i constitueix un referent bàsic en les activitats d’aigua, de terra i d'aire. El ràfting és el producte estrella de les diferents modalitats de turisme actiu i esports d’aventura, seguit del descens de barrancs. Pel que fa als esports de terra, les activitats de trekking-senderisme i la BTT se situen en la primera posició.
Precisament la Seu d'Urgell es convertirà el 2017 en la capital dels esports a la natura, atès que acollirà el Congrés Europeu d'Esports a la Natura (Nature&Sports Euromeet 2017). D’aquesta manera, es valora el potencial de turisme i esport a la naturalesa que ofereixen la Seu d'Urgell i la comarca de l’Alt Urgell. Aquest congrés és obert a la participació d'agents vinculats al turisme, l'esport, el medi ambient i el desenvolupament local que té com a objectiu compartir estratègies de desenvolupament en activitats esportives en el medi natural.
Diverses distincions mundials
Les comarques de Lleida tenen un sorprenent patrimoni cultural i natural que ha merescut diferents distincions mundials i s'ha convertit en un atractiu turístic de primer ordre. El desembre del 2015 la UNESCO va atorgar a les falles i les festes del foc la distinció de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Les falles lleidatanes incloses en la llista són les que se celebren a Boí, Taüll, Erill la Vall, Barruera, Durro, el Pont de Suert, Llesp, Casós, Vilaller i Senet, a l’Alta Ribagorça; Arties i Les, a la Val d'Aran; Isil i Alins, al Pallars Sobirà, i la Pobla de Segur, al Pallars Jussà. Aquesta declaració ha permès a la Vall de Boí l'honor de tenir dos reconeixements de la UNESCO, atès que el 30 de novembre del 2000 es va declarar el seu conjunt romànic –format per vuit esglésies i una ermita– Patrimoni Mundial.
El conjunt d'art rupestre del final de la prehistòria, a l'arc mediterrani de la península Ibèrica, va ser declarat Patrimoni Mundial el 1998 per la UNESCO. El conjunt engloba 757 jaciments i pintures rupestres. I d'aquests, 16 vestigis arqueològics estan situats a les comarques de Lleida. Sobresurten la cova dels Vilasos a Os de Balaguer, la Cova del Tabac a Camarasa i les pintures rupestres de la Roca dels Moros del Cogul. L’astroturisme és una de les principals bases econòmiques de la zona del Montsec, i més després que fos certificada com a Destinació Turística Starlight i Reserva Starlight, una distinció que atorga la Fundació Starlight, vinculada a la UNESCO. El territori disposa del Parc Astronòmic del Montsec (PAM), format per l'Observatori Astronòmic del Montsec (OAM), d'ús científic, i pel Centre d'Observació de l'Univers (COU), dedicat a la formació i la divulgació (ús turístic). Finalment, la Val d'Aran també ha obtingut el reconeixement mundial en convertir-se en la primera destinació de muntanya del món que té la certificació Biosphere Destination atorgada per l'Institut de Turisme Responsable.
La Conca de Tremp-Montsec aspira a ser reconeguda l’any 2017 com a Geoparc Mundial de la UNESCO, atès que és un territori excepcional per a l’observació, l’aprenentatge i el gaudi de les ciències de la terra gràcies a l’alt valor del seu patrimoni geològic, paleontològic, miner, arqueològic i astronòmic, que el converteixen en un atractiu turístic. L’àmbit territorial del Geoparc Conca de Tremp-Montsec comprèn tots els municipis del Pallars Jussà; el municipi de Baix Pallars, al Pallars Sobirà; Coll de Nargó, a l’Alt Urgell, i Vilanova de Meià, Camarasa i Àger, a la Noguera. En aquests paisatges es troba resposta a quins van ser els últims dinosaures d’Europa, com es va formar el Pirineu o quan va començar l’ocupació humana al Pirineu, sota un cel fosc d’una qualitat excepcional que ha merescut el reconeixement de reserva i destinació turística Starlight. D’altra banda, el Consell de Patrimoni Històric va decidir incloure la candidatura del Turó de la Seu Vella a la llista indicativa de l’Estat que es presentarà a la UNESCO perquè el conjunt monumental pugui optar a ser declarat Patrimoni Mundial.
El Consell Comarcal de la Noguera, en col·laboració amb el Consell Comarcal del Pallars Jussà i l'Agència Catalana de Turisme, impulsen el Pla Estratègic de Turisme Astronòmic del Montsec, que preveu una sèrie d’accions i projectes que es faran durant els anys 2017 i 2018 per continuar consolidant el Montsec com una destinació capdavantera a Espanya en turisme astronòmic. El pla inclou la creació de la “Guia de tematització en Astroturisme per als establiments turístics”, el Pla MICE (Meeting, Incentives, Congress & Events) del Montsec, la renovació de les certificacions internacionals de Destinació Turística i Reserva Starlight, el "Bus de les Estrelles" o el I Congrés Internacional de Turisme Astronòmic.
Lleida inicia el 2017, declarat com l'Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament, amb diversos reconeixements internacionals en aquest àmbit. Als reconeguts actius naturals i paisatgístics de la zona s’afegeix la tasca del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, que potencia una gestió sostenible del turisme que beneficiï no només el visitant i el turista sinó també la població i l’economia local. Es tracta d’apostar per una sostenibilitat no entesa com un producte més sinó com una filosofia general de gestió del turisme, present en totes les actuacions i els projectes desenvolupats a les comarques lleidatanes.
L’Agència Catalana de Turisme ha certificat amb el segell d’Equipament Turístic Familiar, dins de l’àmbit de Natura i Muntanya en Família, les estacions de muntanya gestionades per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, entre les quals hi ha Espot Esquí i Port Ainé. Les Valls d’Àneu i la Vall de Boí ja disposaven d’aquesta certificació. D’altra banda, la Val d’Aran va rebre el segell de turisme familiar, que atorga la Federació Espanyola de Famílies Nombroses (FEFN), en reconeixement a la seva oferta orientada al públic familiar.
Gastronomia d’alt nivell
Les Terres de Lleida disposen de tres restaurants presents a la Guia Michelin 2017, després que La Boscana de Bellvís, al Pla d’Urgell, hagi obtingut una estrella Michelin. El Malena, situat a Gimenells (el Segrià), i Fogony, de Sort (el Pallars Sobirà), han mantingut aquesta distinció. El xef i copropietari del restaurant La Boscana de Bellvís, Joël Castanyé, proposa una cuina d’avantguarda amb arrels tradicionals, amb matèries primeres de màxima qualitat, provinents de la seva horta i de proximitat. Xixo Castaño dirigeix el restaurant Malena, que és situat al complex de La Vaqueria de Gimenells. L’establiment destaca per la cuina delicada i acurada que fa, l’ús de productes de qualitat i la tècnica culinària, especialment les coccions al vapor de la brasa. El restaurant Fogony de Sort, amb la xef Zaraida Cotonat al capdavant, manté també l’estrella Michelin. La seva extensa carta es complementa amb el menú Slow Food Km 0, que inclou plats elaborats amb productes de proximitat procedents de petits productors.
Les comarques de Lleida atreuen cada any centenars d’aficionats a la pesca estatals i francesos que practiquen aquest esport als rius i als embassaments i, alhora, fan turisme. A la demarcació de Lleida hi ha 85 zones de pesca controlada, més de la meitat de les que hi ha al conjunt de Catalunya.
La brama del cérvol és un dels espectacles més impressionants de la natura que es poden observar des de mitjan setembre fins a mitjan octubre a la Reserva Nacional de Caça de Boumort, situada al nord-est de la comarca del Pallars Jussà; al Parc Natural de l’Alt Pirineu, i al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. En els darrers anys, l’observació dels grans ungulats salvatges en zel s’ha convertit en un reclam turístic i diferents agències receptives organitzen excursions perquè els visitants puguin gaudir de l’experiència de la brama. D’altra banda, seguir el rastre de l’ós també s’ha convertit en un reclam turístic del Pirineu de Lleida. Des de la seva reintroducció el 1996, els plantígrads freqüenten la zona lleidatana, en concret els boscos d’Aran, Alt Àneu i Lladorre. A més, Isil, al Pallars Sobirà, acull la Casa de l’Ós dels Pirineus, un centre d’interpretació que permet conèixer l’ós bru i la seva vida als Pirineus catalans. També és un centre d’informació del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Sota la denominació de Turistren, es proposen una trentena de paquets turístics vinculats als nous trens i horaris del tren de la Pobla, que es van estrenar a l’estiu del 2016. Són el resultat d’acords d’ajuntaments i empreses del sector amb Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i inclouen des de descomptes en serveis als qui presentin el bitllet del tren fins a paquets compostos pel trajecte en la línia ferroviària i activitats que requereixen reserva prèvia, com ara excursions amb BTT a la Pobla de Segur; visites a les antigues botigues convertides en museu de Salàs de Pallars i sortides al Centre d’Observació de l’Univers d’Àger, entre d’altres.
El Consell Comarcal del Solsonès ha fet les obres de rehabilitació del conjunt d'esglésies barroques de la comarca amb l'objectiu de millorar l’ús turístic del patrimoni cultural i artístic de manera sostenible. El projecte, anomenat “L’evolució del barroc al Solsonès com a element de dinamització turística de la comarca”, pretén afavorir l'accessibilitat a nou esglésies i la millora de punts d'interès barroc de la comarca per fer visitables els seus retaules d'estil barroc.
La ciutat de Lleida inaugurarà a primers del 2017 el Parador de Turisme, a l’edifici del Roser, el quart establiment hoteler vinculat a aquesta xarxa de turisme d’excel·lència que hi ha a la demarcació lleidatana (els altres tres són a Arties, la Seu d’Urgell i Vielha). El Parador de Turisme de Lleida tindrà 53 habitacions, una d’adaptada, dues habitacions familiars i una suite a més d'un aparcament soterrani. Així mateix disposarà d’un hall, situat al centre del claustre de l'edifici, que tindrà servei de cafeteria, un saló per a esmorzars, un saló menjador a més d'una sala de reunions o convencions.
Un centenar d’establiments i equipaments adaptats
Les comarques lleidatanes disposen actualment d’un centenar d’establiments i equipaments adaptats, la gran majoria a les contrades de muntanya i a la ciutat de Lleida. Aquest llistat inclou hotels, empreses d’aventura, equipaments de transports, rutes i espais naturals, museus i centres culturals, i estacions d’esquí. L’última novetat ha estat la creació d’un itinerari per a discapacitats físics i visuals a l’estació de Sant Joan de l’Erm (l’Alt Urgell). La demarcació lleidatana ha estat objecte de diverses actuacions destinades a millorar l’accessibilitat dels seus espais, des de la instal·lació d’equipaments fins a la creació d’eines virtuals. Lleida ha estat una demarcació molt activa a l’hora d’adaptar la pràctica de l’esquí a persones amb discapacitat. Estacions com Baqueira Beret i Boí Taüll tenen diverses facilitats, com ara professors especialitzats, equips adaptats, remuntadors acomodats i tot tipus de material didàctic de suport. Menció a part mereix Tavascan, que va rebre el Premi Turisme de Catalunya 2015 en la categoria d’Innovació, en reconeixement al fet que l’estació d’esquí va ser la primera de tot l’Estat que va disposar d’una sèrie de circuits inclusius anomenats “Sumant Capacitats”.
Més informació:
Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida
Tel. 973 24 54 08
Web: www.aralleida.cat