62

63

El Pallars Sobirà és terra de ponts, que es van construir 

en època medieval per comunicar els pobles i les valls. 

Gran part d’aquests ponts avui continuen ferms i altius, 

donant sentit a l’extensa xarxa de camins de ferradura 

que el Pallars Sobirà encara conserva. Gerri de la Sal, 

Unarre, Esterri d’Àneu, Borén , Isil, Alós, Espot, la Tor-

rassa, Escart, Tavascan, Cassibrós, Lladrós, Lladorre 

són indrets on es pot gaudir d’aquestes meravelles cons-

tructives que representen una part cabdal del patrimoni 

cultural comarcal. Aquest itinerari recorre un tram del 

riu Noguera de Cardós, creuant d’una riba a l’altra per 

alguns d’aquests ponts medievals. 

Comunicacions 

medievals  

fermes  

i altives

Ruta dels ponts medievals

oficina Comarcal  

de Turisme  

del Pallars Sobirà 

T.973 621 002

turisme.pallarssobira.cat

goo.gl/maps/HAKH3

$

Parc Natural de l’Alt Pirineu 

T. 973 622 335

parcsdecatalunya.net

oficina Comarcal de Turisme 

del Pallars Sobirà 

T. 973 621 002

turisme.pallarssobira.cat

Aigua, aire, foc i terra  són els quatre elements que, segons 

la tradició, formen el món. També són els que necessita 

la indústria del ferro per créixer, i a la Vall Ferrera van 

coincidir tots quatre. Aquest itinerari comença a Tír-

via i finalitza a Alins, tot seguint el mateix camí per on 

baixaven els rucs carregats de lingots de ferro produïts 

a les tres fargues de la zona. És un itinerari de desnivell 

suau que discorre pel marge esquerre de la Noguera 

de Vallferrera i per mitjà del qual podrem conèixer tot 

un patrimoni vinculat a l’explotació del ferro, des de 

l’època romana fins a l’actualitat. Seguirem els itineraris 

interpretatius del Bosc de Virós (itineraris de Costa dels 

Meners i Buiro) i l’entorn d’Alins (itineraris de les falles 

d’Alins i de la Torre de les Bruixes).

Boscos  

de ferro 

al Pallars

Sobirà

L’antiga Ruta de les fargues

goo.gl/maps/1jb9h

$

De nord a sud, la ruta recorre aquells municipis on s’ela-

boren els vins de la Denominació d’Origen Costers del 

Segre, un segell que abasta des de les muntanyes del Pallars 

Sobirà fins als camps del Segrià i les Garrigues, passant per 

la Noguera, l’Urgell i el Pla d’Urgell. Coneixent la cultura 

del vi, coneixerem encara millor aquestes terres. Un pas-

seig per la gastronomia, la cultura i la geografia lleidatanes 

amb els seus cellers com a fil conductor que ens permetrà 

visitar els principals atractius paisatgístics i monumentals 

de cada zona i fer-hi activitats complementàries. La ruta 

inclou una selecció de restaurants que representen la 

cuina lleidatana, tan diversa com divers és el seu territo-

ri. Desglossada en set subzones, la DO Costers del Segre 

inclou els cellers següents:Desglossada en vuit subzones, 

la DO Costers del Segre inclou els següents cellers: Subzona 

d’Artesa de Segre: 

Celler del Montsec, Vinya l’Hereu de Seró, 

Vall de Baldomar, Agropecuària les Pletes, Mas Ramoneda. 

Subzona de la Noguera Baixa: 

Bodegas Costers del Sió, Celler 

La Figuera, Celler Casa Patau, Castell del Remei. Subzona de 

l’Urgell: 

Castell del Remei. Subzona de les Garrigues: Cérvoles 

Celler, Clos Pons, Mas Blanch i Jové, Tomàs Cusiné, Vinya 

els Vilars i Celler Matallonga. Subzona del Pallars: Bodegues 

Vila Corona, Castell d’Encús, Sauvella, Celler Batlliu de 

Sort, Mas Garcia Muret. Subzona de Raimat: Raimat (Grup 

Codorniu). Subzona del Segrià: Torres de Sanui i La Gravera. 

Subzona de les Valls del riu Corb: 

Carviresa, Monestir del Tallat, 

Casa Pardet, La Planeta Comalats, L’Olivera, Celler Cer-

cavins, Analec, Cal Cabo Celler, Mas de Mora, Petit Duran.

Vi, gastronomia  

i paisatge

Ruta del vi

Ruta del vi de Lleida 

T. 973 250 050 · rutadelvidelleida.com

Consell Regulador  

Do Costers del Segre 

T. 973 27 04 94 · T. 973 264 583

costersdelsegre.es

goo.gl/maps/1PSEg

Amb el fil conductor d’un oli d’unes característiques 

diferencials pel seu vincle amb el territori, i l’objectiu de 

l’adquisició del que és considerat el millor oli del món, 

ens podem endinsar a la comarca de les Garrigues, com 

també pel sud de l’Urgell i del Segrià, àmbit que consti-

tueix la Denominació d’Origen Protegida les Garrigues, 

per contemplar l’auster paisatge garriguenc. En aquest 

territori sec, els pobles hi són petits i escampats, testi-

monis del veritable protagonista: l’olivera arbequina, 

plantada en bancals esglaonats amb parets de pedra 

seca, on sovint hi trobem, mig amagades, les cabanes de 

volta. La tardor és l’època de collita i hi podrem veure, 

a més del paisatge oleícola en tota la seva esplendor i 

activitat, el procés de producció de l’oli als molins i les 

cooperatives que hi ha a cada poble, com també museus 

rurals i parcs temàtics, castells, pintures rupestres o 

jaciments ibèrics. Durant la campanya oleícola, visites, 

fires i festes de l’oli omplen el calendari d’aquesta terra. 

També a la comarca de la Noguera l’oli és un element 

destacat, amb presència a les fires agroalimentàries i la 

possibilitat de visites guiades als molins de l’Associació 

de Molins d’Oli de la Noguera.

L’or líquid del 

paisatge de secà

Ruta de l’oli

Consell Comarcal  

de les Garrigues 

Mirador-Centre de Descoberta  

de les Garrigues

T. 973 14 26 58

turismegarrigues.com 

Consell Comarcal de l’Urgell 

T. 973 500 707 · urgell.cat

Consell Comarcal del Segrià 

T. 973 054 800 · segria.cat

DoP Les Garrigues 

T. 973 280 470 · olidopgarrigues.com

Consell Comarcal  

de la Noguera 

T. 973 448 933 · montsec.cat

goo.gl/maps/aJ4ZZ